Amb el 95 per cent dels vots escrutats, els islamistes moderats del governant Partit de la Justícia i del Desenvolupament (AKP), dirigit des de 2001 pel primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, han obtingut el 47 dels vots, un 13 per cent més que en els últims comicis de 2002.

Amb aquest resultat provisional, els islamistes van recollir ahir una aclaparadora victòria en les eleccions generals a Turquia i van vèncer els temors d'una islamització del país escampats per l'oposició laïcista i les forces ultranacionalistes
En espera dels resultats definitius, que es publicaran avui, i que poc canviaran la situació, tres partits polítics, a més de 23 candidats independents, entraran en la Gran Assemblea Nacional (Parlament) quan es formi de nou.

L'AKP podrà governar còmodament en solitari, encara que el partit d'Erdogan perdi una quinzena dels 356 diputats actuals i, en tot cas, superarà amb facilitat el mínim requerit per a una majoria absoluta de 276 diputats.

En conèixer-se aquests resultats, una multitud de persones es va concentrar ahir davant de la seu de l'AKP a Ankara per celebrar un resultat que només havien pronosticat els sondeigs més optimistes.

El segon partit representat a l'hemicicle és, alhora, el gran perdedor de la jornada, el laïcista Partit Republicà del Poble (CHP), que va obtenir un 20'7 per cent, amb prou feines un punt percentual més que fa cinc anys.

En realitat, no va saber capitalitzar la por d'un presumpte programa d'islamització de l'AKP, malgrat tenir a les seves mans una situació conjuntural immillorable i explicar amb el suport d'una institució molt influent: l'Exèrcit turc.

La majoria dels analistes van atribuir el pobre resultat dels seculars del CHP a l'amonestació de l'Exèrcit, que té un historial de tres cops d'estat des de 1960.