L'exdictador xilè August Pinochet Ugarte, que liderà el cop d'Estat que enderrocà el règim democràtic del president Salvador Allende l'11 de setembre de 1973, morí ahir, als 91 anys, a la ciutat de Santiago, a causa d'una greu descompensació cardíaca, una fallida múltiple, una setmana després d'haver patit un infart de miocardi i un edema pulmonar pels quals estava internat a l'Hospital Militar de Santiago. Fou ell qui liderà la més llarga dictadura militar xilena, amb més de 3.500 detinguts desapareguts i 10.000 víctimes de violacions dels drets humans.
Pinochet morí acompanyat de la seva família i després de rebre l'extremunció el dia de l'aniversari de la seva dona, Lucía Hiriart, que ahir feia 84 anys. Els metges intentaren reanimar-lo sense èxit.
La defunció fou confirmada pels facultatius de l'Hospital Militar de Santiago de Xile, que l'atenien les 24 hores del dia. Fonts vinculades a la família assenyalaren que el més probable és que el cadàver de l'exgeneral colpista sigui traslladat a l'Escola Militar de Santiago, on l'Exèrcit li retrà honors com a excomandant en cap.
La defunció de l'home que governà Xile entre 1973 i 1990, ha posat contra les cordes el Govern xilè, les autoritats del qual encara no han pres cap decisió per determinar si seguiran la tradició de decretar dol oficial, ja que es tractar de la mort d'un expresident de la República. Els detractors d'aquesta decisió asseguren que Pinochet no mereix l'aplicació d'aquest protocol, ja que es va autoproclamar primer mandatari xilè i no va ser elegit democràticament.
Més de la meitat dels xilens s'oposa a un funeral d'Estat per a l'exdictador, segons un sondeig realitzat pel diari La Tercera i difós ahir. El Govern de Michelle Bachelet ha deixat en mans de l'Exèrcit i del Ministeri de Defensa les gestions vinculades a la preparació dels funarales per l'exdictador.
Després de difondre's la defunció de l'exgovernant de facto (1973-1990), desenes de partidaris començaren a concentrar-se als afores de l'hospital, amb llàgrimes als ulls i amb crits a favor d'aquell que consideren el salvador de Xile.
Detractors
També els carrers de Santiago s'ompliren de detractors del general que feien sonar les botzines dels seus cotxes en clar senyal de gresca per la mort de l'home que era, a parer seu, el dictador més brutal de la història. En alguns sectors perifèrics, grups de veïns sortien al carrer, on aixecaren barricades i cridaren consignes contra Pinochet i contra el seu règim. Els partidaris de l'exdictador que s'havien reunit davant l'hospital agredir els periodistes i els transeünts i els tiraren objectes, però la Policia aïllà tot d'una aquell sector i els incidents no anaren més enllà.
Durant el règim que encapçalà, gairebé 3.500 persones moriren a mans d'agents de l'Estat, 1.192 de les quals encara figuren com a detingudes desaparegudes; més de 28.000 foren torturades, segons dades oficials; i 300.000 s'hagueren d'exiliar per raons polítiques.
En el moment de morir, Pinochet estava processat com a presumpte autor de segrests, homicidis i tortures almanco en tres casos per violacions dels drets humans, inclosa la «Caravana de la Mort», una comitiva militar que va executar 75 presos polítics en un recorregut per Xile l'any 1973.
També per una trentena de víctimes de l'operació Colombo, muntada el 1975 per encobrir la desaparició de 119 dissidents i pel mateix nombre de casos de desaparició i tortures a la vil·la Grimaldi, una presó clandestina de la DINA, la Policia Secreta de la dictadura.
Així mateix, estava processat per frau contra el fisc i per l'ús de passaports falsos en relació amb el descobriment, el 2004, de nombrosos comptes secrets a nom seu, al Riggs Bank dels Estats Units i en altres bancs de l'exterior, on havia acumulat una fortuna calculada fins ara en 26 milions de dòlars.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.