Caos i desesperació a Muzaffarabad, on la pluja complica els rescats

Encara que la carretera ja s'hagi obert, arribar a la ciutat més devastada pel terratrèmol de dissabte és encara una feina difícil. A devers 25 quilòmetres, en arribar a la vall del riu Yelam, les voreres de la calçada són estibades de centenars de persones, algunes de les quals duen a l'esquena o al cap les escasses pertinences que els queden. Tota aquesta gent vaga sense saber gaire bé quin rumb ha de prendre.

La desolada estampa es multiplica a Muzaffarabad, on la fetor dels milers de morts impregna uns edificis arruïnats. Segons les autoritats, prop de 15.000 persones podren estar encara sepultades davall les runes d'una ciutat destruïda en més d'un 80%.

Milers de persones deambulen d'una banda a l'altra, en actitud iracunda o indolent, sense saber a qui protestar per una ajuda humanitària que els arriba en comptagotes.

«Tenim dos grans problemes: la manca de recursos i de material; i la distribució d'aquesta ajuda. Han passat més de quatre dies i el Govern ha fet molt poc», es queixava ahir Asif Yacub, responsable de l'organització humanitària pakistanesa Wassed Helped Hands.