Els principals líders europeus i les institucions comunitàries es felicitaren ahir de l'acord assolit in extremis pels ministres d'Exteriors de la Unió Europea que permeté iniciar dilluns les negociacions d'adhesió amb Turquia.
La decisió salva els Vint-i-cinc d'una nova catàstrofe, després de la seva incapacitat per pactar el pròxim marc financer o els revessos soferts per la Constitució europea a França i Països Baixos, però pot reobrir el debat sobre el divorci entre els polítics i la ciutadania.
De fet, els ciutadans europeus no són precisament entusiastes davant de l'entrada de Turquia al club i, segons les dades reflectides a l'últim eurobaròmetre, només el 42% dels ciutadans de la UE dóna suport a les aspiracions turques. Els polonesos són el qui més i els austríacs els que menys volen veure la Unió Europea a Turquia.
Conscient d'aquest panorama, el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, va afirmar ahir que Turquia haurà de guanyar-se «els cors i ments» dels europeus i destacà el paper dels ciutadans europeus en el futur procés d'adhesió perquè, en la seva opinió, ells decidiran al final la pertinença turca a la Unió.
Així mateix, subratllà que aquest país haurà de respectar els principis de «democràcia, drets humans i estat de dret si es vol unir al club», però també deixà clar que Ankara ha de ser tractada de la mateixa manera que qualsevol altre candidat.
El mateix ministre d'Exteriors turc, Abdul·là Gül, digué a Luxemburg, després d'oficialitzar-se l'inici de la negociació, que confiava que els dubtes de la població s'aclarissin quan es veiessin els beneficis de l'entrada turca.
De la seva banda, el president del Parlament europeu, Josep Borrell, posà l'accent en les conseqüències que hauria tingut per a la Unió Europea haver faltat al seu compromís. «Hauria estat un desastre, perquè això hauria estat molt, molt dolent per a la credibilitat europea», afirmà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.