La transició iniciada per l'aliança de nacionalistes i demòcrates a Geòrgia està en el tall de la navalla per la contestació de diversos grups polítics i per les noves intrigues de Rússia a les regions separatistes georgianes.

Malgrat la convocatòria d'eleccions presidencials per al 4 de gener i la posada en marxa del Govern provisional encarregat de preparar comicis parlamentaris, el futur polític de Geòrgia després de la caiguda de l'expresident Eduard Shevardnadze és ara més incert que mai.

El Legislatiu aprovà dissabte els nomenaments de Tedó Dzhaparidze com a ministre d'Afers Estrangers georgià, i de Zurab Chiaberashvili com a president de la Comissió Electoral Central del país.

Tanmateix, una setmana després de produir-se a Tiblisi la presa del Parlament pels opositors ara en el poder i la dimissió de Shevardnadze, les espases continuen en alt i dos grups, Laboristes i Tradicionalistes, desafien ja l'aliança nacionalista-demòcrata.

«És la calma abans de la tempesta», coincidien diversos periòdics locals sobre la tensa atmosfera política que es respira a Geòrgia, amb el Parlament reunit en sessió extraordinària per confirmar els alts càrrecs públics i quan expirava el termini per presentar candidatures als comicis presidencials.

El favorit per guanyar aquests comicis és Mikail Saakashvili, líder del Moviment Nacional ara en el poder i un dels caps de la que ja s'anomena «revolució de les roses», per les flors elegides per les forces opositores per simbolitzar la revolta.

Els Laboristes, dirigits per Shalva Natelashvili, una de les forces que s'oposaren al règim de Shevardnadze, ja ha manifestat la seva intenció de boicotejar els comicis del 4 de gener i ha pres legitimitat a l'actual Parlament.