Bin Laden promet venjar-se contra Espanya per l'ajuda als EUA a l'Iraq

«Ens reservam el dret de respondre en el moment i el lloc apropiats contra tots els països que participen en aquesta guerra injusta, especialment Gran Bretanya, Espanya, Austràlia, Polònia, Japó i Itàlia», assenyalà la veu atribuïda a Bin Laden, que amenaça amb atemptats suïcides «dins i fora d'Estats Units».

A la cinta, Bin Laden dirigeix un missatge al poble iraquià i als musulmans del món i un altre a la població d'EUA, en els quals acusa el president nord-americà, George W. Bush, de «mentir per aconseguir objectius polítics».

«Sou els soldats de Déu, les fletxes de l'Islam i la primera línia defensiva de la Nació. Ells (els nord-americans i els seus aliats) s'agruparen per combatre la nació del profeta Mahoma», digué la veu atribuïda a Bin Laden.

També aprecià els atemptats perpetrats fins al moment a Iraq, i advertí als musulmans a l'interior i exterior d'aquest país que no col·laborin amb els ocupants.

«Qualsevol govern format sota el patrocini de l'ocupació serà un govern col·laboracionista, com el de Mahmud Abas (l'exprimer ministre palestí). Hem de combatre fins que sigui creat un Govern islàmic» a Iraq, afegí.

Als nord-americans els advertí que «continuarem combatent-vos, si Déu vol, i prosseguiran les operacions de martiri (suïcides) a l'interior i exterior d'EUA fins que abandoneu les vostres insensates accions d'opressió».

«Bush vingué envoltat del seu grup i d'aquells els cors dels quals són cruels. Mentiren i assassinaren Iraq. (Bush) llançà els vostres fills a la boca del lleó», afegí, dirigint-se als nord-americans.

Així mateix considerà que «Bush es troba ara en una situació enutjosa i està cercant soldats mercenaris a l'Est i l'Oest del món».

L'emissora no precisà com obtingué la cinta, i indica que és la segona emesa per l'home més cercat del món des de l'ocupació d'Iraq, l'abril.

Les tropes dels Estats Units són objectiu d'atacs diaris de la resistència armada iraquiana, en els quals han perdut la vida més de cent militars d'EUA des que el president Bush anunciàs el final de la guerra al país àrab, l'1 de maig.