La UE, dividida als plans d'acció a Iraq per la manca de resolucions de l'ONU

Al final de la primera jornada de la cimera informal d'Assumptes Exteriors a Rodes (Grècia), els ministres només aconseguiren un acord polític per ordenar el retorn concertat dels ambaixadors i encarregats de negocis dels estats membres a Bagdad. En el cas d'Espanya, el Govern hi enviarà l'encarregat de negocis Eduardo de Quesada la setmana que ve, segons anuncià la cap de la diplomàcia espanyola, Ana Palacio.

El ministre grec d'Afers Estrangers i president en exercici del Consell de Ministres de la UE, Yorgos Papandreu, deixà clar que la «primera prioritat» de la UE és aconseguir el «restabliment» de la legalitat internacional a l'Iraq. «Hem constatat que necessitam un mandat de Nacions Unides per poder posar en pràctica la participació (europea) en la reconstrucció», subratllà.

Els països que feren costat als EUA en el conflicte bèl·lic, entre els quals Espanya, han apostat per un ràpid aixecament de les sancions internacionals, fet que permetria donar un impuls a la normalització del país i, per exemple, substituir les tropes anglonord-americans en les tasques policíaques que duen a terme a les ciutats iraquianes.

Tanmateix, França encapçala els països europeus que es neguen a fer passes a favor de la reconstrucció d'Iraq i que siguin enteses com una justificació del conflicte bèl·lic, al qual sempre es van oposar en els mesos previs a la guerra. El titular francès d'Assumptes Exteriors, Dominique de Villepin, supedità la col·laboració del seu país amb la coalició anglonord-americà a Iraq al fet que hi hagi un acord previ a Nacions Unides.

«França vol treballar amb el conjunt (de països) que s'han compromès en el territori iraquià, però perquè això sigui possible hem de definir un bon marc, que evidentment s'ha de donar a l'ONU, i que aporti eficàcia, transparència i legitimitat» a l'actuació internacional, afirmà Villepin.