Des de Dublín a Brussel·les, un sospir d'alleugeriment recorre Europa una vegada que els irlandesos van ratificar en referèndum, per amplia majoria, el Tractat de Niça, transcendental per a l'ampliació de la UE. Amb una participació del 48'45 per cent, el 63 per cent dels electors va votar a favor del Tractat davant un 37 per cent que ho va fer en contra, d'acord amb les dades oficials donades a conèixer ahir. La victòria del «sí» permetrà, d'entrada, que deu països de l'Europa central i de l'est s'incorporin a la Unió Europea l'any 2004.
Gràcies a la bona campanya del Govern i els seus aliats; gràcies que el referèndum es va dur a terme en un dissabte "sec i assolellat a més", el poble irlandès va corregir el cop de porta que va donar a Niça el 7 de juny de 2001, quan el 54 per cent dels votants va rebutjar el document, en una consulta que va comptar amb només un 34'7 per cent de participació.
Segones parts van ser bones: el Tractat de Niça va aconseguir, en definitiva, el suport majoritari dels votants en totes i cada una de les 42 circumscripcions de la República, si bé va ser més alt a les grans ciutats "Dublín, Cork i Limerick" que a les zones rurals del país. Per als partidaris del «sí», no podia ser d'una altra manera. Donar suport al Tractat era "com bé es va dir durant la campanya" «una obligació moral».
Irlanda és un dels països que més s'ha beneficiat de la Unió Europea des de la seva incorporació al llavors anomenat Mercat Comú el 1973. Han passat gairebé tres dècades i aquest país ha tingut un creixement econòmic i un desenvolupament social espectaculars, gràcies principalment, a l'ajuda comunitària. Per això Irlanda era, i és, europeista.
