Francesc Antich s'oposa «del tot» a nous enfrontaments bèl·lics

Fageda presidí un homenatge a Cort a les víctimes dels atemptats

LL.L./S.B.Palma12/09/02 0:00

El president del Govern balear, Francesc Antich, amb ocasió del primer aniversari dels atacs contra les Torres Bessones i el Pentàgon, es va oposar ahir frontalment a realitzar nous actes bèl·lics i va fer una crida perquè els líders mundials encapçalin «expedicions de pau». Antich va donar a entendre que, segons el seu parer, per tal d'acabar amb el terrorisme internacional també s'ha de posar fi a la fam i a les injustícies socials. El cap de l'Executiu va afirmar al Parc Bit que «avui és un dia tràgicament assenyalat a tot el món. El món encara no ha superat l'11 de setembre. Vull tenir un record per a les més de 3.000 persones que perderen la vida víctimes de la barbàrie i el fanatisme. El Govern condemna qualsevol acte terrorista» i des d'aquesta institució va traslladar la «solidaritat» amb els que han patit la violació «del dret a la vida».

Dit això, Antich es va oposar, sense dir-ho directament, a atacar l'Iraq, en afirmar que «avui desgraciadament es parla de possibles expedicions de govern, quan el món necessita expedicions de pau». El president va afegir que «tenim l'obligació d'estendre els valors democràtics, però difícilment poden arrelar en països on hi ha fam» i «sense pal·liar el desequilibri social del planeta». Arribats a aquest punt, el president va fer seus els darrers discursos del premi Nobel de Literatura, el portuguès José Saramago, i de l'expresident dels Estats Units Bill Clinton, i es va demanar: «Ha canviat res en un món on mor de fam una persona cada quatre segons?». Igualment, Antich va apostar per «la cooperació» per acabar amb el terrorisme internacional.

D'altra banda, l'Ajuntament de Palma va ser l'escenari d'un sentit homenatge del cos consular i de la corporació municipal "exceptuant el PSM, que no envià cap regidor a l'acte" a les víctimes dels atemptats de Nova York. L'homenatge va ser presidit pel cònsol dels Estats Units a Mallorca, Tummy Bestard, que va explicar que «aquests atemptats terroristes a Nova York han marcat un abans i un després a la història de la civilització», i assegurà que entre els nord-americans no hi ha cap sentiment de venjança, sinó el desig de perdre la por i recuperar la pau. Joan Fageda recordà en el seu discurs les víctimes dels atemptats d'ETA i va tenir paraules de lloança a la tasca dels bombers dels Estats Units i dels policies, que salvaren moltes vides aquell dia.