El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de Veneçuela es pronuncià ahir a favor d'exonerar els quatre alts comandaments militars involucrats en el cop d'Estat de l'11 d'abril passat. La ponència del magistrat Franklin Arriachi, que desestima l'existència de motius per enjudiciar els oficials per «rebel·lió militar», fou aprovada per la sala en ple de la màxima instància judicial veneçolana per onze vots a favor i per nou en contra. El enfrontaments no es feren esperar, i els seguidors del president veneçolà, Hugo Chávez, s'enfrontaren amb la militaritzada Nacional.
Ara la situació política a Veneçuela es troba immersa en un estira-iarronsa que va en augment. Nombrosos membres de l'oposició manifestaren el seu temor que el president Hugo Chávez, emparat en la seva Constitució, declari l'Estat d'excepció i estableixi una nova Assemblea Constituent amb l'excusa d'un conflicte de poders, després de la decisió del Suprem. Mentrestant, Chávez parla de destituir els membres del Suprem i l'oposició l'acusa de violar la separació de poders, mentre que els partidaris del president responen que l'actual Tribunal és provisional, ja que no hi ha encara una llei orgànica del TSJ i els magistrats actuals estan funcions mentre l'Assemblea no aprovi aquesta llei.
Membres de l'oposició consideraren la possibilitat que el president de Veneçuela, Hugo Chávez, estigui cercant el clima propici per consumar un autocop d'Estat, alarmats per la situació d'«extrema tensió» que, segons el seu parer, han creat les declaracions del mateix president, de membres del Govern i del partit governamental Moviment Cinquena República (MVR), com també les protestes que en les darreres setmanes han protagonitzat els seus adeptes, que parlen de «prendre mesures» si el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) rebutja el judici contra els quatre militars acusats de participar en el cop d'Estat de l'11-A.
La tensió va començar diumenge passat durant el programa de televisió Aló Presidente, en el moment en què Chávez va culpar alguns magistrats de «ser manejats des de fora per gent que té molts de doblers» i va indicar que ni ell, «ni el seu poble, ni els militars no callarien».
