Els denou aliats posen els fonaments d'una aliança oberta als països de l'Est

La lluita contra el terrorisme i l'ampliació, punts principals de l'agenda del canvi

Els representants d'Afers Exteriors dels 19 aliats es reuniren ahir a Reykjavik

AgènciesPalma15/05/02 0:00

Els ministres d'Afers Exteriors de les denou nacions aliades posaren ahir els fonaments d'una nova OTAN ampliada a l'Est i amb unes estructures adaptades per poder reaccionar amb rapidesa davant d'amenaces com el terrorisme. El secretari general de l'OTAN, George Robertson, va fer una crida als aliats per «modernitzar» l'Aliança «radicalment» si pretén ser «efectiva en el nou clima de seguretat» i de reptes inesperats. «Modernitzar-se o caure en la marginació. Aquest és el meu missatge», va sentenciar. «Lluita contra el terrorisme, ampliació, noves capacitats militars i noves relacions» configuren l'agenda del canvi, que Robertson pretén fer culminar en la cimera de novembre a Praga amb un «procés excepcional d'adaptació i de transformació».

El secretari general presentà als ministres un pla de reformes internes de l'OTAN que «intenta englobar totes les idees proposades amb la finalitat de dissenyar un calendari de feina per a la modernització», segons fonts aliades. Entre els esforços reclamats per començar aquesta empresa, Robertson va destacar un augment de les capacitats militars i un mecanisme simplificat de presa de decisions que permeti a l'OTAN reaccionar de manera ràpida, perquè «alguns elements del seu procés de decisió es remunten al cor de la guerra freda».

Precisament a Reikiavik, aclariren el camí cap al final de la guerra freda, el 1986, el llavors president dels Estats Units, Ronald Reagan, i el líder de l'antiga Unió Soviética, Mikhail Gorbatxov, pactant una frenada de l'escalada d'armaments nuclears. Tambié a la capital d'Islàndia l'Aliança i Rússia tomaren ahir un mur de desconfiança amb la creació d'un «Consell a vint» en el qual decidiran en peu d'igualtat sobre qüestions de seguretat.

Aquesta nova associació estratègica "que els líders aliats i rus firmaran a Roma el pròxim dia 28" es va segellar un dia després del pacte aconseguit pels Estats Units i Rússia per reduir a un terç els seus respectius arsenals nuclears de llarg abast.