Se'l considera un dels dos o tres científics catalans més importants del segle XX. El doctor Joan Oró (Lleida, 1923) ha treballat a la NASA, amb premis Nobel, és professor emèrit de la Universitat de Houston i ha fet aportacions ben significatives a la ciència, com la teoria, publicada el 1961, sobre el paper dels cometes en l'aportació de matèria orgànica a la Terra primitiva.

"L'home d'avui es troba més a prop de l'espai que mai?
"Sí. Només cal recordar la frase d'Armstrong quan trepitjà la Lluna: «Un primer pas per a mi, un salt gegant per a la humanitat». Aquesta frase resumeix tots els avenços que s'han fet durant tot el segle XX. Aquest segle pot ser qualificat de totes les maneres. És el de les grans guerres, però també és el segle de la ciència i la tecnologia. Si hi ha un símbol, és Albert Einstein... Posar els peus sobre la Lluna té diversos significats. Primer, perquè reflecteix tots aquests avenços científics i tecnològics: propulsió i comunicació immediata. Armstrong em digué que el moment més crític fou l'últim minut, quan es trencaren les comunicacions amb Houston i, aleshores, va veure que eren a punt d'estavellar-se contra unes grans roques, però les esquivà i va poder aterrar en un pla. Si no hagués estat per aquest home, jove i destre, la investigació a l'espai no hagués pogut continuar d'aquella manera... Anem al significat: des de la Lluna es veu la Terra com un petit granet de sorra surant a la immensitat de l'espai interplanetari, com una petita boleta, una mica blava. L'astronauta pensa: «Vivim allà». Llavors adquireix la consciència col·lectiva: no hi ha cap lloc al sistema solar on l'home pugui viure. I aquí tenim els recursos limitats. Força l'esperit de cooperació.

"I després l'home ha deixat de mirar amb interès la Lluna?
"Jo vaig començar a preocupar-me per l'origen de la vida quan era forner a Lleida. Mentre alguns se n'anaven a dormir, jo em quedava mirant els estels i em deia: «Hi ha algun forner per allà que em pugui dir què cony hi fotem aquí?» Així que, després de llegir una mica Darwin, vaig arribar a la conclusió que ningú no havia estudiat el problema de la vida. Llavors vaig saber que em dedicaria tota la vida a això... L'anada a la Lluna ha servit per tenir una millor comprensió d'on som. Ara sabem una mica més bé on som, encara que ens queden moltes coses per conèixer, sobretot dins la física. No sabem quina fou la causa del Big Bang fa 15.000 milions d'anys... El 98% de la matèria que es va desprendre estava formada per hidrogen i heli. I el 2% restant són tots els altres. Però és interessant que, d'aquest 2%, hi ha un 1% format pels àtoms de la vida: carboni, oxigen, sofre, nitrogen i fòsfor. Conjuntament amb l'hidrogen, formen totes les molècules que tenen tots els éssers vius. Milions d'espècies.