«Corint», un nou viatge poètic de Manuel Forcano a la runa clàssica

L'escriptor traurà a Proa el treball premiat als Jocs Florals de Barcelona

Carme CastellsPalma13/11/00 0:00

Aconseguir la Flor Natural als darrers Jocs Florals de Barcelona ha estat enguany, pel català Manuel Forcano, una mena de petita revenja. El seu anterior poemari, De nit, s'hi havia quedat a portes malgrat ser un excel·lent treball de síntesi poètica que Ponç Pons i Xesc Moll van saber apreciar. Aquest darrer, l'editor, s'encarregà de publicar el volum en la col·lecció Balanguera, iniciant una aventura de cohesió de la tríade de comunitats catalanes que ara es torna a repetir. Així ho explicà l'autor, vingut aquesta setmana a Mallorca per oferir a Es Pinzell un dels recitals de «Poesia sense fronteres», centrat en els poetes de l'Orient Pròxim. «De nit me'l prologà el valencià Josep Piera i s'edità a Mallorca. Ara, Corint també em lliga a Mallorca, a un gran amic que me'l prologa, Biel Mesquida».

Tercera publicació en la petita història d'aquest poeta de nova generació que es mou dins del cercle de joves promeses que ha reunit Ernest Farrés, Corint veurà la llum amb l'editorial Proa, dins de la col·lecció Els llibres de l'Óssa Menor. És, en paraules del seu autor, un treball que continua en la línia dels anteriors: amor i desamor com a motius essencials hi tornen a aparèixer emmarcats en paisatges de la Mediterrània, sovint també orientals, esquitxats arreu d'abundants referències clàssiques.

La forta presència del món clàssic, al qual Forcano deu tota la seva tasca com a especialista en filologia semítica, i l'accés a aquestes runes del passat que són vives, a través dels nombrosos viatges que realitza l'autor hi són protagonistes. «L'antigor "explica Forcano" és especialment visible en aquests països. Les runes són vives. Però que siguin capaces de generar inspiració, de generar poemes, vol dir que són vives». A elles s'acobla, amb naturalitat insòlita, una visió urbana de la Barcelona actual de gran potència, que acompanya l'autor en la constatació que la soledat resideix enmig de la massa.