Serà tot un esdeveniment que durà al Casal Solleric dues trajectòries distintes en el món de l'art. I una cita poc usual protagonitzada per un matrimoni de pintors que viuen i fan feina junts des de la seva joventut, quan es varen conèixer com a estudiants d'art a Chicago. Des de la seva casa de Galilea, on s'instal·laren en els anys cinquanta procedents dels Estats Units, Angela von Neumann (Milwaukee, 1928) i John Ulbricht (l'Havana, 1926) parlen de les seves carreres i d'un dels actes culturals del proper hivern, una exposició retrospectiva de la seva obra.

La mostra s'inaugurarà el proper mes de novembre i romandrà oberta fins les festes de Sant Sebastià. Des de fa alguns mesos, Saski Ulbricht hi treballa com a comissària recopilant l'obra, que es troba dispersa per col·leccions privades i públiques. «Serà una retrospectiva enfocada des de dos vessants: la seva trajectòria plegats i, al mateix temps, es podrà veure la diferència del seu treball», diu. Perquè, com contava Ulbricht, hi va haver un temps, en els seus inicis, en què «passàvem per les mateixes etapes. Hi ha moments en què no es pot distingir de qui són les obres i unes altres de gran diferència. A la mostra hi haurà quadres de la primera època».

L'obra d'Angela von Neumann és més desconeguda que la d'Ulbricht. Per això, contemplar-la en el Solleric serà, per a molts, gairebé un descobriment. «Si John pintava 100 quadres jo en pintava 10. No m'agrada exposar. Em satisfà que agradi la meva pintura, però el negoci de l'art no m'atrau, tot i que l'entenc i ha estat una sort viure d'això», admeté.