Lagos assumeix avui la presidència, trenta anys després d'Allende

«S'ha d'escoltar la gent», digué un amargat Ricardo Lagos l'11 de desembre passat, quan les xifres dels comicis realitzats aquell dia en tot el país demostraven que, malgrat tots els pronòstics, no guanyava les eleccions presidencials en primera volta, sinó que hauria de tornar a competir amb el candidat del centre dreta en una segona contesa.

I, des d'aquell moment, la consigna per a la Concertació de Partits per la Democràcia, que uneix Democràcia Cristiana, el Partit Socialista i el Partit per la Democràcia, una coalició de centre esquerra, fou abocar-se als carrers a parlar amb la gent, amb els ciutadans que havien donat el seu vot a l'oposició, mostrant així el desgast natural d'una coalició política que ja complia una dècada en el govern.

Lagos rebrà la banda presidencial de mans del president sortint, Eduardo Frei, en una cerimònia a la qual assistirà el Congrés en ple i una llarga sèrie de convidats internacionals, en què hi ha 10 presidents i tres primers ministres. La delegació espanyola estarà presidida pel príncep Felip. A més, hi aniran directors d'organismes internacionals.

El comandant en cap de l'Exèrcit xilè, el general Ricardo Izurieta, afirmà que la institució continuarà donant suport a Pinochet. Izurieta, que rebé Pinochet com un heroi a la tornada de Londres, afegí que en la institució castrense existeix «una gran satisfacció» per la tornada del senador vitalici, «després d'haver patit una injusta i perllongada detenció».