Els dirigents dels set països més industrialitzats podrien anunciar aquest cap de setmana a la cimera del G-8 a Colònia una nova ajuda per a Rússia, amb l'objectiu de donar suport a l'estabilitat econòmica i política d'un país que continua essent imprevisible. «Ningú no pot aïllar Rússia, tant políticament com econòmica. Rússia necessita un senyal clar que volem cooperar», destacà el canceller alemany Gerhard Schroeder. Alemanya, que presideix enguany el G-8, voldria que a la cimera s'acordàs una ajuda «estructural i tecnològica» per a Rússia, que acompanyaria l'ajuda financera de les institucions internacionals. Una ajuda «per petites etapes», segons Schroeder, destinada a crear «una associació duradora, donant suport a projectes concrets per encaminar-se a una futura adhesió de Rússia a l'OCDE i a l'Organització Mundial de Comerç (OMC)».
Europeus i nord-americans continuen preocupant-se de l'evolució a mig termini de Rússia. La successió de Boris Yeltsin, a principi de l'estiu del 2000, representarà un gir important per al país, on el «model occidental» està ara àmpliament desacreditat davant l'opinió pública, tant econòmicament "les «reformes» han empobrit la població des de fa deu anys" com políticament, sobretot des del conflicte de Kosovo.
El «cop de Pristina», l'entrada per sorpresa de les tropes russes a Kosovo, contra l'opinió del ministre d'Afers Exteriors, Igor Ivanov, «fa pensar que la política exterior russa podria prendre un camí més antioccidental si les circumstàncies ho exigeixen», assenyalava un diplomàtic d'un país del G-8, qui afegí que «les relacions de força del joc polític a Moscou són ben difícils de desxifrar». A més, existeix el risc que les actuals negociacions a Helsinki sobre la situació de Rússia en el si de la KFOR influeixin sobre el desenvolupament de la cimera del G-8.
