Les eleccions generals, que ahir el Parlament israelià decidí definitivament avançar al proper 17 de maig prometen ser les més disputades i probablement més violentes en la història d'Israel.

Entre els assumptes centrals de la campanya electoral hi haurà la pau amb els palestins i els siris, i l'evacuació militar del Líban.
En contra de la voluntat de la dreta ultranacionalista, que hauria preferit arxivar el projecte de llei aprovat en primera lectura el passat 21 de desembre, en aquesta ocasió la majoria va ser més àmplia que en aquella votació: la llei va ser promulgada després de la tercera lectura per 85 contra 27, una abstenció i 7 absències, poc després de la seva aprovació ahir en segona lectura amb 82 vots a favor.

La dispersió del Parlament i l'avançament de les eleccions sembla dur a una fragmentació dels grans blocs polítics i al sorgiment d'una «tercera força», liberal de centre, que pugui atreure vots dels «decebuts» d'aquells dos. Els diputats de la dreta, entre ells nou promotors dels asentaments jueus, vists com el major obstacle per a la pau amb els palestins, podrien constituir un quart bloc per impedir «l'entrega de la Terra d'Israel a Iaser Arafat».

La data del 17 de maig, un any i mig abans del previst, va ser acordada entre els dos grans blocs, el populista de dreta Likud, i el laborista d'oposició, després de l'aprovació de la llei en primera lectura per una majoria de 81 diputats.