L’oficialitat del català a la UE no avança

Jo vaig proposar al Consell de la República presidit ara per Carles Puigdemont un acord amb algèria per crear-hi un microestat amb total reconeixement a les Nacions Unides i potencial candidat a ingressar dins la Unió Europea però la meva candidatura i proposta va perdre. El que volia era mostrar que tenim una alternativa laica a la Unió Europea si la UE no avança en el reconeixement de la llengua.

Els pressupostos tampoc van endavant. Els mesos passen i tenen pressa. Que s'ho facin mirar i moguin el cul.

@No l'abandoneu El ditet pot ser, el cervell ja...

Terròs ho seràs tu!

És molt significatiu que l’ambaixadora de Polònia Agnieszka Bartol, estat que ocuparà, a partir del gener vinent, la Presidència de torn de la UE, digui que l'estat espanyol encara no s'ha adreçat a ells, idó no ha rebut cap petició per part de Madrid per a continuar amb els tràmits per a fer oficial d'una vegada la llengua catalana. La inacció de Madrid en aquesta qüestió és indignant, durant els sis darrers mesos hi ha hagut a la Presidència de torn l'ultradretà d'Hongria, però a partir de l'1 de gener Espanya no en tindrà cap excusa. Diversos estats varen demanar que s’elabori un informe per part dels serveis jurídics del Consell de la UE per a poder esclarir-ne dubtes i així poder tirar endavant la proposta, però l'estat espanyol encara no ha sol·licitat res, no ha avançat en res. Mentrestant Finlàndia amb una llengua d'uns 6 milions de parlants, hi posa traves, quina barra, i Suècia en demana el cost, com si la resta de llengües oficials als suecs els hi sortissin debades...

Digau qualque cosa al de sempre, que s'està esforçant a dir bajanades a totes les notícies i ningú li fa cas. Pensau que si no pot posar molts negatius se li podria atrofiar el ditet.

L'objectiu del nacionalisme espanyol és acabar amb el prestigi d'en Puigdemont.

Y dale, hay que ser paletos.

Uep! Els arguments del 2005 pens que no es poden repetir perquè el Consell de la Unió Europea no es podia negar a una cosa que no es va demanar, que l'estat espanyol no va demanar el 2005. Abans de l'agost del 2023 l'estat espanyol no havia demanat mai formalment de reformar el reglament lingüístic 1/1958 de la UE amb la finalitat d'incloure-hi com a oficial la llengua catalana/valenciana. La Plataforma per la Llegua aconseguí, abans de l'agost del 2023, que la Unió Europea desmentís que cap govern espanyol hagués demanat mai que el català/valencià fora oficial. El govern espanyol afirmava que sí que ho havien demanat(?!), però era fals. Crec que ara es confon l'oficialitat de la llengua catalana/valenciana en tot l'àmbit de la Unió Europea, amb l'ús als Plens de l'Europarlament, segurament això darrer si que no s'acceptà el 2005, car el primer pas era —i és ara— que el català/valencià fos oficial, aleshores automàticament se'n pot fer ús als Plens. És clar que el català / valencià no fa part dels tractats, ni en feia part el 2005, per això ara (des l'agost del 2023) se'n demanà l'oficialitat, idò a incloure el català/valencià dins dels tractats, concretament en el suara esmentat reglament 1/1958, com també s'inclogué a posteriori el gaèlic irlandès, idioma que no feia part dels tractats i ara si que en fa part. El què si es varen aconseguir els anys 2005 i 2006 foren alguns acords, molt restrictius, per a poder fer ús de la nostra llengua en determinats tràmits amb la UE, per parts dels ciutadans. Una de les coses que havien demanat qualcuns eurodiputats de diversos estats, per a poder fer oficial el català/valencià, era que el català/valencià fos llengua reconeguda al Parlament de Madrid, cosa que ja s'aconseguí, idò ara ja no hi ha aquesta excusa. Un altre tema al meu parer una mica ridícul i poc consistent és l'excusa del finançament i la ridiculesa de demanar què costarà en doblers que el català/valencià sigui oficial, és molt senzill, el què costa cada any cadascuna de les vint-i-quatre llengües oficials que hi ha ara (Les llengües oficials fins ara, 24, crec que costen un 1,5% del pressupost de la UE). No té cap sentit que els catalanoparlants paguin amb els seus impost les despeses de vint-i-quatre llengües i alhora qualcú demani(?!) qui pagarà la despesa de la nostra llengua. Català/valencià oficial, ara.