El programa Ona Bon Dia, d’Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí, va entrevistar Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Es tracta d’una associació cívica, germana de l’Obra Cultural Balear i Òmnium -juntes formen la Federació Llull- creada l’any 1971. El seu objectiu és la promoció de la llengua i la cultura catalana, pròpies del País Valencià, així com de la consciència civil que se’n deriva. Va ser fundada per Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Andreu Alfaro, Eliseu Climent i Joan Francesc Mira, entre d’altres.

La Junta Directiva d’ACPV en funcions, reunida el 5 de febrer, va acordar convocar eleccions per a aquest 1 i 2 de març i el secretari de l'entitat, Toni Gisbert, ha comunicat la seva intenció de deixar de formar-ne part.

• En primer lloc, has anunciat que deixes la primera línia d’Acció Cultural del País Valencià i la teva participació en la direcció de l'entitat. Com així has adoptat aquesta decisió en aquests moments?

Bé, n’hi ha un doble motiu: un motiu personal i un motiu polític. La meva renovació tocava d'aquí a dos anys i era el moment, per tant, de plantejar-se de no renovar o de continuar. Però he decidit presentar la dimissió avançada. Crec que 12 anys en la Junta Directiva ja són bastants. I, a més a més, ara mateix tinc 56 anys, i la veritat és que també em trobe perfectament bé. Tinc moltes ganes de fer moltes coses i tinc ganes de fer coses en altres àmbits. Però hi ha sobretot una reflexió política: Al País valencià hi ha un moment de canvi de cicle i hi ha un problema de lideratges cívics, socials i polítics a tot el país. S'ha esgotat el cicle del 15M, de l'1 d'octubre català i de la primavera valenciana, i ha arribat un nou govern, PP-VOX, però sobretot els lideratges socials i polítics d'aquest primer cicle ja no hi són. I ara mateix la veritat és que hi ha una certa inèrcia, hi ha una certa dificultat en aquest lideratge social i polític. Hi ha una certa tendència o inèrcia a trobar-se relativament bé en una oposició. Acció Cultural, per exemple, és un entitat potent, té socis, té un edifici, és relativament fàcil fer una programació cultural i, per tant, viure en una programació cultural en l’oposició també és relativament fàcil.

• Ets optimista respecte al sorgiment d'aquests nous lideratges?

Sí, a veure, jo sóc optimista en el sentit que el País Valencià està molt millor. Quan tu avances 10 i retrocedeixes 3 no tornes al punt de partida. El País Valencià no és el País Valencià dels anys 90. Hi ha hagut unes mobilitzacions molt potents. S'ha trencat, que és superimportant, el bipartidisme espanyol del PP-PSOE, ha emergit un tercer espai, estrictament de país, que es diu Compromís, que té 14 diputats a les Corts Valencianes, poca broma, això era impensable fa 20 anys, i que és el principal grup de l'oposició a l'Ajuntament de València, per davant del PSOE, també poca broma. Per tant, hi ha unes bases per a treballar importantíssimes a tot arreu.

No es tracta que no hi hagi gent, que n'hi ha, sinó que particularment s'ha d'entendre que han canviat de cicle, i que, per tant, els criteris han de ser uns altres, hi ha d'haver més pensament estratègic, ha d'haver-hi més capacitat propositiva, ha d'haver-hi més capacitat d'iniciativa política, més nervi polític.

L'entrevista completa es pot escoltar aquí a partir del minut 25:30:

www.onamediterrania.cat/programs/ona-bon-dia/onamediterrania_podcast_2652