Més de 100 persones varen omplir dimarts la sala gran del Centre de Cultura Contemporània Octubre, a la ciutat de València, per a assistir a l'acte-sopar de reconeixement a tres expresidents dels Països Catalans: Josep Lluís Albinyana (que va presidir el Consell del País Valencià amb el PSPV entre 1978 i 1979), Cristòfol Soler (president del Govern de les Illes Balears amb el PP entre 1995 i 1996) i Quim Torra (president de la Generalitat de Catalunya entre 2018 i 2020 amb Junts).
Convocat per l'Assemblea del País Valencià per la República Catalana amb el títol 'La dignitat d’una nació' homenatjava aquests tres expresidents i reivindicava la unitat dels Països Catalans. El motiu del reconeixement és que «cadascun d’aquests presidents va governar en períodes diferents i tenien trajectòries polítiques diverses, però tenen en comú que cap dels tres no va renunciar als seus principis i, en moments difícils, van saber mantenir amb dignitat la seva fidelitat a la llengua i la nació catalana, un compromís que amb el pas dels anys han refermat i defensen públicament». L’acte ha estat presentat per l’històric dirigent del PSAN Josep Guia, i conduït per l’escriptora i periodista Núria Cadenes.
Més de 100 persones van omplir la sala gran del centre Octubre, a València, en l'acte-sopar de reconeixement a tres presidents dels Països Catalans: Albinyana, Soler i Torra. Ací teniu el meu parlament de presentació: pic.twitter.com/MmCbVgrvDp
— Josep Guia (@JosepGuia) September 27, 2023
Des de la ràdio Ona Mediterrània han pogut xerrar amb l'expresident del Govern de les Illes Balears Cristòfol Soler, qui ha explicat que l'esdeveniment va ser una experiència interessant: «Cadascú va fer una exposició, en les quals hi vàrem coincidir en bastantes coses. La gent va rebre molt bé que fos un acte amb tres expresidents, on cadascun dels expresidents pogués explicar quina és la seva visió de la nació catalana dins l'àmbit de l'Estat espanyol, i llavors quines peculiaritats han tengut en cadascun dels territoris que conformen aquesta nació. És a dir, va ser un acte clarament a nivell de Països Catalans».
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)