Tomeu Martí, director de dBalears i Ona Mediterrània, ha entrevistat la glosadora Maribel Servera sobre la situació en què es troba el món de la glosa a Mallorca.

• En primer lloc, explica’ns com has viscut, des del món de la cultura popular, els glosadors en particular, tota aquesta etapa de la pandèmia, i com viviu aquests moments de recuperació?

Bé, jo xerraré des del sector dels glosadors, que és el que conec. Hi hem patit molt, hem estat un sector molt afectat per la pandèmia i que tampoc no s’ha tengut en compte a l’hora de programar ajudes. El sector de la cultura en general s’hi ha vist molt afectat.

Així com a d’altres sectors com el turístic s’hi ha invertit molt, i la gent ho ha entès, a nivell cultural no ha estat així. El discurs és que tothom ha patit per igual, i sí, tothom ha patit per la seva banda.

A més, també s’ha de dir que les previsions per aquest estiu, a nivell turístic, són molt millors que les que hi havia en temps pre-pandèmics. Nosaltres també ens recuperam, però d’una manera molt més lenta.

Pel que fa a les gloses començam a fer gloses, hi ha mostres i concursos, però els mesos en que la glosa està millor, que són els mesos de fred, han estat les dates més dures. Cites anuals, que no s’han celebrat des de fa més de dos anys, no sabem si tornaran o no.

• Com està el moviment dels glosadors actualment? Es conta que Mallorca va estar a punt de fer fora els glosadors de l’escena cultural, i s’ha revifat en els darrers anys. Hi ha una molt bona xifra de glosadors. Però, per exemple a Euskal Herria (on hi he estat fa poc), hi ha unes xifres de bertsolaris professionals impressionants. Quina és la situació actual a Mallorca?

Bé, és que Euskal Herria és el lloc del món allà on la improvisació té més presència. És a dir, els nostres referents a nivell mundial són els bascs i els cubans, són les dues improvisacions més potents. I aquest desembre es reuneixen quinze mil persones en una trobada.

La improvisació al País Basc és la força cultural més potent, per davant la dansa o el teatre, per exemple.

Aquí, aquest renaixement, va molt lligat al canvi de societat. Cercàvem uns valors, en veure com es desirtua la pagesia i elements d’indentitat, i aquí vàrem tenir la sort que quan va estar a punt de desaparèixer, varen apareixer una sèrie de glosadors que la varen fer revifar, i actualment a l’associació som una trentena de persones. Aabans de la pandèmia teníem actuacions cada setmana.

• I pel que fa a les glosadores, quina és la seva situació?

D’aquesta trentena de persones que conformam l’associació, cinc són dones. Que poden semblar molt poques, però si tenim en compte el grup que més ha estat glosant en els darrers anys, que és d’unes quinze persones, el percentatge i la seva presència als escenaris és molt actiu.

Si no n’hi havia abans és també perquè la glosa abans era una cosa de taverna, d’homes.

És veritat que queda molt de camí, però en el món de la glosa a mi no em preocupa aquesta situació. Anam per molt bon camí.

• Escrius glosa, activa a les xarxes, actues, participes, cantes, etc. On et sents més còmoda?

Són coses diferents, tant escriure com improvisar m’agrada. Si ara em dius que he de triar em decantaria per improvisar perquè tens el calor de la gent, molt màgic. Una cosa que també s’ha perdut amb això de la pandèmia, perquè ara és tot molt més formal, amb la gent lluny, asseguda, més com una actuació. I el més guapo és la glosada de bar, allà on la gent estarà de vora teu, on la gent beu i riu, estant molt a prop teu.

Ara, la glosa escrita i la reflexió personal, els sentiments entorn la humanitat. És a dir, per a mi la glosa escrita permet pensar i reflexionar més que la glosa provisada, això el que jo pens.

• És un autèntic plaer tenir, com sempre, aquí a Ona Mediterrània. I també com sempre, a amb tots els respectes, et deman si et podríem escoltar una mica.

Clar que sí.

Ja que tu m’ho has demanat,

per a Ona Mediterrània,

faig una glosa instantània,

que és un cant improvisat.

Això no és un combat,

més no hi ha por al fracàs,

i Ona i dBalears,

esper, que siguin un tsunami,

que s’escampi i s’encomani,

i la gent li faci cas.