La Plataforma per la Llengua ha aconseguit que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) rectifiqui i obligui els futurs conductors d'autobús a saber parlar català.

En el redactat inicial del procés de selecció per a ampliar la borsa amb 250 conductors nous, l'empresa pública només exigia la capacitat d'entendre el català, però no la de parlar-lo, mentre que saber parlar castellà sí que era un requisit. La Plataforma per la Llengua considera «molt greu» que les institucions catalanes se sumin a les pràctiques del supremacisme castellà, segons el qual només els castellanoparlants han de poder ser parlants de ple dret. A més, els requisits plantejats per TMB eren contraris a la llei de política lingüística, que obliga les empreses públiques a exigir el català als seus treballadors.

L'èxit s'ha pogut assolir gràcies a la feina del servei de queixes de l'ONG del català, que, després de rebre una denúncia telefònica el 20 de desembre, va contactar directament amb el govern municipal i amb els principals partits de l'oposició i va denunciar el cas a través de les xarxes socials. Això va accelerar la rectificació de l'empresa pública, que va respondre a través de Twitter que es tractava d'un error i que es comprometia a esmenar les bases de la convocatòria i a tornar-les a publicar. Al cap de dos dies, el 22 de desembre, l'empresa municipal ja havia actualitzat la convocatòria, que, ara sí, incloïa el requisit de saber expressar-se en català.

A més, les gestions fetes per la Plataforma per la Llengua amb el govern municipal per a denunciar aquest cas i altres vulneracions perpetrades sistemàticament per TMB van provocar la resposta oficial de l'empresa municipal, en què reiterava que es tractava d'una errada i s'excusava per la situació. La carta, signada pel director de comunicación y relaciones institucionales [sic] de TMB, també defensava «el compromís de TMB amb la llengua de Catalunya» i assegurava que és «la llengua vehicular que utilitzem a les nostres relacions i en l'atenció amb la ciutadania».

Malgrat la rectificació i les bones paraules, la Plataforma per la Llengua exigeix un canvi estructural en la política lingüística de l'empresa municipal. No és el primer cop que l'entitat denuncia males pràctiques lingüístiques a TMB. En diverses ocasions, tant públicament com en reunions amb responsables polítics del consistori, l'entitat s'ha queixat de l'exclusió del català en missatges de megafonia, informació escrita, senyalística i retolació.

L'ONG del català es felicita per l'èxit, però lamenta «haver de vetllar per fer complir les obligacions legals de l'administració, que és qui n'hauria de garantir el compliment». En concret, a Catalunya, segons la llei de política lingüística, tots els treballadors de les empreses públiques o regides pel dret públic haurien de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l'expressió oral com en l'escrita.

A més, la mateixa llei estipula que per a fer-ho efectiu, les administracions han de demanar l'acreditació del coneixement oral i escrit de la llengua catalana en els processos de selecció de personal.