chubasco de ligera intensidad
  • Màx: 24°
  • Mín: 20°
21°

El finançament condiciona severament la qualitat de la sanitat pública

Les Illes Balears, molt afectades

Gràfic: Informe EuroMedi / Fundació Vincle

Ja hem vist les diferències evidents de finançament entre unes comunitats i unes altres. Evidentment, això té unes conseqüències i es trasllada a la qualitat de l’atenció mèdica.

De moment, i encara per un cert temps, la sanitat és sobretot una atenció realitzada per persones amb l’ajut d’equipaments. Per tant, el primer indicador que hem de comparar és la suficiència del personal mèdic. Habitualment aquesta operació s’ha fet comparant la quantitat d’aquest personal amb la població, i la veritat és que les diferències que trobem entre les diferents comunitats autònomes són molt considerables i, aproximadament, segueixen les mateixes pautes vistes amb el finançament. Aquí analitzem dades d’abans de la pandèmia. Ara bé, després de l’esclat de la Covid-19, s’ha vist com els problemes de finançament no només han persistit sinó que s’han agreujat.

Novament les diferències són abismals entre les comunitats més ben dotades (Navarra) i les que menys (Melilla), amb una diferència d’1’39 metges per cada 1.000 habitants (un 69% més) entre l’una i l’altra.

Una comunitat foral (Navarra) també apareix com la que té més personal dedicat a l’atenció sanitària. En els llocs de capçalera hi figuren les comunitats millor finançades globalment, amb l’excepció d’Extremadura que, tot i la major despesa, queda ubicada en les de l’entorn de la mitjana. Igualment, les pitjor finançades (Andalusia) i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla apareixen com les pitjor ateses. Madrid, en canvi, tot i aparèixer entre les pitjor finançades, la seva condició de capitalitat amb el poder d’atracció que comporta per persones amb alta formació li permet superar aquesta condició i ubicar-se entre les de capçalera. El pes econòmic de Catalunya també pot ajudar, en el cas de Catalunya, a corregir el seu deficient finançament.

El Llevant apareix novament entre els furgons de cua al costat de la ja esmentada Andalusia, però també s’hi afegeixen Múrcia, País Valencià i les Illes Balears.

La conclusió és clara: el finançament condiciona, i molt, l’aspecte més important de la sanitat pública, el número de professionals que cada territori pot pagar.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.