algo de nubes
  • Màx: 19.48°
  • Mín: 13.93°
19°

La Plataforma per la Llengua presenta dos informes sobre els casos de discriminacions i queixes lingüístiques de 2019

179555

La Plataforma per la Llengua recull cada any les queixes i els casos de discriminacions lingüístiques que ha rebut o conegut arreu del domini lingüístic amb l'objectiu principal de mostrar les diferents situacions que pateixen cada any els parlants de llengua catalana. L'entitat s'encarrega d'atendre les queixes i assessorar els demandants, com també de fer-ne un seguiment i una anàlisi que pretén reflectir la situació de discriminació de la llengua i els parlants en els diferents àmbits i usos.

Les discriminacions lingüístiques: la punta de l'iceberg del supremacisme lingüístic

L'any 2019 va representar un rècord en els casos coneguts de discriminació lingüística contra els parlants de català de les administracions públiques de l'Estat espanyol des que l'ONG del català va començar a recollir-los de manera exhaustiva, bé sigui perquè les víctimes s'adrecen a l'entitat o bé perquè es detecten a partir d'informacions publicades als mitjans o de continguts a les xarxes socials. En qualsevol cas, la Plataforma per la Llengua ofereix assessorament a les persones afectades. Des de l'any 2016, els casos recollits eren al voltant de 25: 22 el 2016, 26 el 2017, 25 el 2018. L'any 2019 en van ser 32.

Aquestes discriminacions lingüístiques, però, són explícites i individualitzables, i són tan sols la punta de l'iceberg del problema de fons que crea el supremacisme lingüístic: molts parlants se salven d'abusos més greus només d'evitar d'usar el seu idioma. El títol de l'informe ja exemplifica, un any més, el problema: "A l'autoritat se li parla en espanyol. O em parles en espanyol o no passes", recorda un dels casos més sonats del 2019 de la Guàrdia Civil contra una passatgera a l'Aeroport de Palma.

Les discriminacions lingüístiques el 2019 van concentrar-se majoritàriament en tres àmbits concrets: els cossos policials, la judicatura i la sanitat, i de manera homogènia arreu del domini lingüístic del català̀.

Una enquesta recent encarregada per la Plataforma per la Llengua al Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) mostra que 6 de cada 10 catalanoparlants pensen que contestar en català a un jutge que ha formulat una pregunta en castellà en un judici a Catalunya podria perjudicar els seus interessos.

Un dels àmbits que destaca l'informe és la sanitat pública, sobretot la de titularitat autonòmica, que ha experimentat aquests darrers anys un augment important de la incidència de les discriminacions lingüístiques. Durant el període 2007-2019 el 15 % de les discriminacions es van produir en centres sanitaris. El 2019 van ser-ne el 25 %. Això és conseqüència d'una mala adaptació a les noves realitats de les polítiques de contractació de les administracions autonòmiques en la contractació de personal, i de certa relegació dels drets lingüístics dels ciutadans en l'ordre de prioritats. En el cas concret del País Valencià o les Illes Balears, podria també reflectir l'augment de les expectatives dels usuaris del servei de voler que les administracions autonòmiques els respectin els drets lingüístics.

725 queixes: un 27 % més que el 2018

D'altra banda, el report de queixes rebudes el 2019 a la Plataforma per la Llengua presenta les dades recollides pel servei d'atenció al públic de l'entitat, les classifica i les ordena per explicar-ne la significació́ i detectar contextos en què el català topa amb més obstacles i dificultats. D'una altra banda, l'informe de discriminacions lingüístiques presenta els casos específics i cada cas s'acompanya d'una anàlisi que n'explica la rellevància i l'emmarca en el problema general de la desigualtat lingüística sostinguda per la ideologia nacionalista oficial.

La Plataforma per la Llengua ha atès des del 2007 un total de 3.274 queixes i el 2019 va assolir el rècord de 725 queixes ateses, deixant enrere les 570 queixes rebudes el 2018. Les queixes rebudes van ser d'arreu del domini lingüístic i van créixer arreu del territori: a Catalunya les queixes van passar de 514 el 2018 a 624 el 2019, un augment del 21,4 %. Al País Valencià el volum de queixes va restar força estable: 34 el 2018 i 37 el 2019, que representa un augment del 8,9 %. A les Illes Balears es va passar de 18 queixes a 29, que significa un augment del 61,1 %. La resta de territoris va passar de 3 a 5 queixes, que implica un augment del 66,7 %.

Finalment, pel que fa a l'àmbit al qual pertanyen les queixes cal destacar que l'any 2019 el 68,6 % de queixes estaven relacionades amb problemes del sector privat i el 31,4 %, amb dèficits del sector públic.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa mes de 3 anys

Es cas citat en es final des tercer paràgraf no era d'una passatgera sinó d'una treballadora de s'aeroport

Valoració:0menosmas
Per demòcrata, fa mes de 3 anys

Són unes queixes tant flagrants que clamen al cel. Infraccions fetes per un país colonitzador i antidemocràtic.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente