A partir del boom de la immigració de principis del segle XXI, l’Euroregió Mediterrània ha estat, juntament amb Madrid i Andalusia, el principal pol d’atracció de la immigració de procedència estrangera. I el seu efecte lògic, i no casual, és que precisament aquests territoris siguin on més ha crescut la població.
La immigració ha estat un dels elements necessaris per poder sostenir el model de creixement imperant a l’Estat espanyol basat en les activitats de baixa productivitat, escàs coneixement i els baixos salaris.
Actualment (dades fins al 2018) l’Euroregió Mediterrània concentra el 41% de tota la població estrangera resident a Espanya, i la majoria d’aquests vénen bàsicament per raons econòmiques.
Tot el territori de l’Euroregió presenta taxes d’immigració clarament superiors a la mitjana espanyola. El 63% de la immigració té feina i treballa principalment en el sector serveis, vinculat a l’interès turístic de l’Euroregió. Destaca especialment el cas de les Illes Balears, on les taxes d’immigració són molt altes i representen un 17,1% dels residents totals de les Illes, quan al 2010 es va arribar fins al 22%.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle (www.fundaciovincle.com) i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí (https://www.fundaciovincle.com/wp-content/uploads/2020/05/Informe-Euromedi-170x220-v3-DEF.pdf).
