El col·lectiu Docents per la República ha elaborat un document amb vint-i-sis mesures per a garantir el paper del català com a llengua comuna i prioritària de l’ensenyament als Països Catalans.

Al document, els docents remarquen que, de no establir-se per a la llengua catalana en el text constitucional un estatut equiparable a aquell que s’hi estableix per a la llengua castellana, «es consagra que els drets lingüístics dels catalanoparlants siguin sempre discutibles i sotmesos als atzars de la política».

A més, fan palesa la necessitat que els Països Catalans vindiquin la seva llengua, la catalana, com a patrimoni col·lectiu. «El supremacisme lingüístic de l’Estat espanyol ha dificultat la normal relació dels catalans amb la seva llengua, i sovint ha impedit que aquells que s’incorporaven al país poguessin incorporar-se també a la catalanofonia, com hagués passat en una situació de normalitat lingüística i d’absència d’imposició exterior».

A més, destaquen el paper de l'escola com a institució fonamental «a l’hora de garantir el desenvolupament ple i lliure de la cultura i la llengua de la comunitat a la qual serveix», i que Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i les comarques de llengua catalana de l’Aragó tenen dret a tenir una escola catalana i en català, «com les comunitats del domini lingüístic del castellà tenen dret a disposar-ne d’una en llengua castellana, com la que efectivament ja tenen i que ningú no els qüestiona (com la que tenen les comarques castellanoparlants de l’interior i de l’extrem sud del País Valencià, en contrast amb el que passa amb l’escola de les comarques catalanoparlants del nord, el centre i la costa de la mateixa comunitat)».

Proposta DxR Normalitat Lingüística by Redacció Ona on Scribd