El president del Govern, Mariano Rajoy, demanarà al Senat, emparant-se en l'article 155 de la Constitució, cessar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al seu vicepresident, Oriol Junqueras, i la resta de l'Executiu català.

També reclamarà la capacitat de dissoldre el Parlament autonòmic i ha anunciat la seva intenció de convocar eleccions en un termini màxim de 6 mesos, encara que espera que sigui en menys temps.

Així ho ha anunciat aquest dissabte en el Palau de la Moncloa, després de la reunió extraordinària del Consell de Ministres per aprovar les mesures, pactades amb el PSOE i Ciutadans (C’s), que l'Executiu enviarà al Senat, on es tramitaran en la Comissió de Comunitats Autònomes o en la qual es creu que poden ser votades en el ple que es convocarà el divendres 27 d'octubre.

Mariano Rajoy ha explicat les mesures més importants que s'aplicaran a l'empara de l'article 155; entre elles, proposarà al Senat assumir ell la facultat de dissoldre el Parlament i la capacitat per convocar les eleccions autonòmiques en un termini màxim de 6 mesos; no obstant això, Rajoy ha expressat la seva voluntat de fer-ho «tan aviat com es recuperi la normalitat institucional», que segons ell és «tornar a la Constitució».

«Celebrar eleccions és l'objectiu, ho vol la majoria, el sentit comú i es tracta d'obrir nova etapa en la qual la llei es respecti, els drets de la gent es preservin i la convivència i el benestar de les persones», ha argument el cap de l'Executiu.

Intervenció ministerial

També demanarà, amb la finalitat de «protegir l'interès general de la nació» que s'autoritzi al Govern a cessar al president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers que integren el Consell de Govern. Les funcions seran assumides per l'òrgan que creu o designi el Govern de la nació i, en principi, seran assumides pels Ministeris.

En aquest punt, Mariano Rajoy ha volgut deixar clar que l'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 71 de l'Estatut, continuarà funcionant com l'administració ordinària per exercir les funcions que se li atribueixen en el mateix. No obstant això, ho farà sota les directrius dels òrgans o autoritats que el Govern designi, que en principi seran els ministeris.

En ser preguntat si hi haurà una intervenció dels mitjans públics de comunicació, Rajoy ha explicat que les funcions que tenia la Generalitat sobre aquests passaran a tenir-la els nous gestors.

Restricció de competències

Respecte el Parlament, el Govern també demanarà al Senat restringir les seves funcions, de tal forma que el president del Parlament no pugui proposar un candidat a la presidència de la Generalitat, ni es pugui celebrar un debat i votació d'investidura en la Cambra legislativa regional.

Aquesta tampoc podrà exercir el control dels òrgans que governin provisionalment Catalunya -que correspondrà a l'organisme que designi el Senat-, ni podran adoptar iniciatives contràries a la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. A més, sobre les resolucions que s'adoptin, el Govern tindrà 30 dies per exercir el seu dret de vet.

Després d'anunciar les principals mesures que es duran a terme, el president del Govern ha volgut ‘deixar clar’ que aquesta intervenció «no suspèn l'autonomia, ni l'autogovern», sinó que se cessa als quals «han posat aquest autogovern fora de la llei».

A més, ha volgut enviar un missatge de «tranquil·litat». Ha admès que és un «moment difícil» però s'ha mostrat convençut que es va a superar estant «tots junts», com s'han «superat altres moments difícils en la història d'Espanya».

Diàleg, una paraula «bella»

En relació amb el diàleg -que ha qualificat de paraula «bella» que en aquesta ocasió s'ha convertit en «màgica»-, ha recriminat a la Generalitat que no ho plantegés, sinó que volgués una «imposició» d'una cosa que el Govern «no podia fer», com era transferir la competència a la Generalitat perquè realitzés un referèndum d'independència.

Finalment, ha advertit que la secessió implicaria la sortida de Catalunya de la UE, la imposició d'aranzels i el control de fronteres, les entitats financeres deixarien d'estar sota el paraigua de la UE i hi hauria una contracció del crèdit, que ja s'està produint. En resum, «la independència empobriria Catalunya entre el 25 i el 30 per cent del PIB», segons ell.