Des d'alguns mesos ençà, les persones que treballen dedicades a fer de mitjancers entre l'Administració a les Illes i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tenen més feina que mai. La situació no fa cara de remetre, almenys fins que s'enllesteixi la tasca, durant l'any que ve. I és que falta poc perquè vigeixi una de les normes més esperades i temudes dins el ram. Concretament, gairebé quatre mesos de compte enrere ens esperen fins a gener, i dia primer és la data marcada com a fita a partir de la qual es reconeix el dret dels ciutadans de relacionar-se amb les administracions públiques per mitjà de canals electrònics. La tasca requereix una gestió complexa, però el punt positiu que desencadena rau en el fet que revolucionarà l'intercanvi entre les diferents administracions.
Alhora, marcarà un nou horitzó en el vincle entre les persones i les entitats que les governen, ja que establirà una total validesa dels tràmits virtuals, per maximitzar-ne així l'eficàcia i sobretot fer-ho amb una total seguretat jurídica. Segons indica el preàmbul de l'esmentada norma, el seu objectiu és "assegurar la disponibilitat, l'accés, la confidencialitat i la conservació de les dades, informacions i serveis que gestiona l'ens públic, segons les seves competències". La nova manera de fer és especialment rellevant en el cas de les corporacions locals, atès que són els agents públics que més endarrerida tenen la incorporació als mètodes informàtics al servei de la ciutadania.
Objectiu 2010
El punt inicial de debat i presa de decisions en l'àmbit autonòmic és la Comissió balear de les TIC, que marca les directrius estructurals a seguir dins aquest sector a les Illes Balears. Hi són presents diferents actors: els consells insulars, la Federació d'Entitats Locals de les Illes, els consorcis municipals i agents com ara l'IBIT. Segons es transmet des del si d'aquesta unió d'esforços tecnològics balears, un dels pilars fonamentals de la Comissió, des del primer moment, ha estat la implantació de la llei 11/2007: una missió no mancada de dificultat. Aquesta és possible gràcies a una sèrie d'ajudes econòmiques provinents del pla Avanza i, de mica en mica, cada actor ha anat adquirint parcel·les de responsabilitat a les quals destinar aquestes partides. A la vegada es van implantant serveis, però això no és tan fàcil com dir-ho.
Primer cal seguir un full de ruta intern per canviar els procediments d'organització, els camins habituals de gestionar la feina, que després permetin assolir els objectius concrets. En el cas del Consell mallorquí, l'àmbit primordial d'influència és el que es correspon a la relació entre els ciutadans i la institució, tot i que també participa en altres. Per tal d'assolir l'objectiu de reconvertir les relacions entre les diferents administracions i la societat, ja fa mesos que al Consell de Mallorca es treballa mancomunadament, des de diferents focus i amb altres ens, tant privats com públics. Tot i això, ja ens comenten que les expectatives de treball són realistes i saben cert que dia 1 de gener no estarà tota la feina enllestida, però se n'han fet passes decidides i importants.
La llei és més cabdal del que pot semblar en un primer moment, explica Pere Joan Pons, director insular d'Innovació a l'ens insular mallorquí. Segons ens comenta Pons, "el que representa és una oportunitat única, històrica. Per primera vegada varia l'epicentre del gruix de les relacions humanes, i això s'ha d'assumir com una oportunitat perquè el ciutadà canviï la manera que té d'adreçar-se a les institucions". Tanmateix, el director general adverteix que "el canvi que suposa és tan gros que no es pot fet en mig any. Nosaltres, al Consell, fa més d'un any que feim feina per renovar els procediments, internament. Per fer possible un tràmit mitjançant un clic des de casa, cal revisar els circuits interns per on circularà la sol·licitud telemàtica i garantir que es faci de manera segura. Nosaltres assistim a aquesta nova norma com un canvi profund en el si de la nostra organització, però pens que alhora suposarà un canvi cultural molt important.
Això ja es veu, per exemple, en el model de web que té el Consell de Mallorca, en què es prioritzen més les necessitats de la societat, amb una certa presa de protagonisme i adaptació a l'òptica ciutadana". Amb la transició completada, un catàleg de més de quatre-cents serveis seran realitzables amb l'ajuda tecnològica, i no amb els ‘vells mètodes'. Entre aquests es troben, per exemple, la sol·licitud de cèdules d'habitabilitat, duplicats de targetes de la ITV, llicències d'obres, etc., encara que no tots estan dirigits a la ciutadania. Això implica que els tres àmbits que més incideixen en la nostra vida particular, en l'àmbit local, autonòmic i estatal confluiran almenys en la metodologia i els canals que fan servir per referir-se a les persones. I és evident que fer-les confluir també té un grau extra de complexitat.
Aquest punt concret engloba dues fases de treball distintes, que duen assignada una inversió global que ronda el milió i mig d'euros, segons ens comenta el director d'Innovació. "Per una banda hi ha la feina grossa, que és la d'alliberar la mateixa plataforma que empra el Govern, que rep el nom de Sistra, i començar a fer-hi feina per veure com s'aguanta tot internament. Per l'altra, la segona fase implica un concurs públic en el qual pretenem posar en marxa eines que millorin la burocràcia entre els ajuntaments i la nostra institució. La majoria d'aquestes són en disciplines concretes, com ara les subvencions o l'urbanisme, les disciplines en què més habitualment treballam plegats". Un cop que estiguin més avançats els projectes que cada institució insular s'encarrega d'impulsar serà el moment d'asseure a la taula i intercanviar les experiències que n'hagin sorgit, compartint el know how per millorar futures actuacions que acabin de donar forma i vida a un dels caires de la tecnologia que ens poden ser de més utilitat en el nostre dia a dia, oferint més transparència, eficiència i qualitat democràtica.
L'accés físic és cosa del passat
El canvi que ens espera ja és a prop i, com deia el catedràtic Llorenç Valverde a les primeres Jornades sobre administració electrònica duites a terme el febrer a Palma, "no es tracta de fer les coses com les fèiem abans de les tecnologies de la comunicació i la informació". Tanmateix, i atès que es tracta d'un camp de la vida que té a veure ,i molt, amb el reglament jurídic, val la pena fer un poc de contextualització sobre el marc general en què s'insereix, i més amb els rius de tinta que han corregut en els darrers temps dins aquesta professió referents a l'esmentada "modernització". L'activitat pròpia de les institucions, quan es posa en valor amb la relació amb les persones, és influenciada per l'ordenament del Procediment Administratiu. En referència als drets d'accés -que és el punt en què la nova norma hi té més a veure-, s'hi reconeixen els casos en què els ciutadans tindran accés a documents i serveis relatius. A més, entre altres punts, destaca els llocs físics on es poden presentar els diversos escrits que un pot vehicular cap a l'Administració (registres, oficines de correus, representacions diplomàtiques i consulars...).
Aquest element és indicatiu d'un fet: les comunicacions cap a les institucions estaven fins ara limitades. Doblement limitades fins i tot; per una banda, a l'accés físic dels ciutadans als punts destinats a recollir les demandes de la societat i, per l'altra, a l'expedició de convenis entre les distintes institucions. Perquè un ‘paper' que hagués d'arribar a algun despatx de Madrid pogués ser desat a les oficines del nostre ajuntament -molt més al nostre abast-, hi hauria d'haver preescrit un conveni entre el nostre municipi i el determinat òrgan estatal al qual el volguéssim fer arribar perquè formalitzàs la fórmula de la tramitació. Cosa, per altra banda, poc comuna. Tan sols amb aquest senzill exemple pràctic ja es poden albirar alguns dels principis més bàsics que han fonamentat la nova llei.
La protecció de les dades ha influït poderosament en aquesta norma, aprovada el 2007. Però l'accessibilitat a la informació és un dels valors més a l'alça. Malgrat això, aquest no ha de fer perillar altres drets, com ho són les garanties jurídiques que qualsevol institució ha d'oferir en la seva activitat. Així mateix, la simplificació administrativa que comporta pel que fa a estalvi i eficiència és també un caire important en el nou model que es pretén introduir, paralel·lament a altres projectes convergents des del punt de vista tecnològic.
