lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
29°

El Govern espanyol obliga els sol·licitants de subvencions a traduir la documentació al castellà

201285

La Plataforma per la Llengua denuncia que el Govern espanyol imposa el castellà a persones, empreses o entitats que vulguin acollir-se a moltes de les seves ajudes, subvencions i bonificacions.

L'entitat ha detectat en diferents ocasions que el govern estatal condiciona aquestes ajudes al fet que els documents que s'hi presentin siguin en castellà i que, fins i tot, en alguns casos, el cost de traduir els textos al castellà acaba sent superior a l'import econòmic al qual s'opta. Per a l'ONG del català, això desincentiva l'ús del català en documents privats que s'han de presentar públicament, com ara estatuts d'associacions o escriptures d'empreses, i fa que algunes ajudes només siguin útils per als que ja tenen els documents en castellà.

Un dels casos que han estat denunciats al servei de queixes de l'entitat és el d'una subvenció del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, dirigit per Ione Belarra, secretària general de Podem, per a fer activitats relacionades amb la promoció i la implementació de l'Agenda 2030. Una cooperativa d'habitatges i locals socials de Valls que tenia els estatuts únicament en català s'hi va presentar i va rebre un requeriment per incloure a la documentació una traducció jurada dels estatuts al castellà. Com que aquesta exigència no constava a la resolució de la convocatòria ni a les bases reguladores, la cooperativa va protestar i va demanar si realment era necessari presentar una traducció jurada dels estatuts, tenint en compte que és molt costós. La Direcció General de Polítiques Palanca per al Compliment de l'Agenda 2030 va confirmar-ho i la cooperativa va pagar 1.493,69 € per satisfer la petició del ministeri. El Ministeri va acabar denegant-li la subvenció però fins i tot si els l'haguessin concedida la situació hauria estat injusta, perquè aquest cost només l'havien de pagar les empreses que no tenien els estatuts en castellà.

Per a justificar la discriminació, els tècnics del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 van apel·lar a l'article 15.1 de la Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques. Aquest article diu que «la llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat serà el castellà» i només admet que els tràmits amb un òrgan de l'administració estatal es facin en una altra llengua oficial en el cas que aquest òrgan tingui seu en una comunitat autònoma en què aquesta altra llengua sigui oficial.

Se segueix, per tant, la interpretació feta pel Tribunal Constitucional a la sentència de l'Estatut (31/2010), que considera que la cooficialitat del català no permet que el català sigui vàlid per a comunicar-se amb poders públics no radicats a Catalunya i que defensa que el criteri rellevant per poder-s'hi comunicar en català és la ubicació de la seu, i no pas l'abast territorial de les competències de l'organisme. Aquesta interpretació restrictiva de l'oficialitat lingüística suposa tractar el dret d'usar el català no com un dret real, sinó com una mera política pública, subjecta a criteris d'oportunitat que són intranscendents per al ciutadà, com la seu física de l'òrgan administratiu en qüestió. A més, aquesta visió supremacista dels drets lingüístics (cal tenir en compte que els castellanoparlants tenen els mateixos drets d'ús arreu de l'Estat i amb totes les administracions) fricciona amb el principi «d'especial respecte i protecció» de «la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques» que preveu l'article 3.3 de la Constitució espanyola. Es fa difícil de veure com una mesura que penalitza l'ús de llengües diferents del castellà en els documents privats «respecta» i «protegeix» de manera «especial» la diversitat lingüística.

D'altra banda, aquesta imposició també és contrària a resolucions internacionals com ara la Declaració sobre els drets de les persones pertanyents a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques. Aquesta declaració, aprovada per l'Assemblea General de l'ONU el 1992, proclama el dret de «gaudir de la pròpia cultura, professar i practicar la pròpia religió, i utilitzar l'idioma propi, en privat i en públic» i demana als estats que adoptin mesures per permetre a les minories desenvolupar el seu idioma.

Menyspreu del Defensor del Pueblo als drets lingüístics dels catalanoparlants

Per aquest motiu, l'entitat va presentar una queixa al Defensor del Pueblo perquè instés el Govern espanyol a modificar la Llei 39/2015 per permetre que es puguin tramitar procediments en les altres llengües oficials i perquè les subvencions ho fessin explícit. A més, en el cas de la cooperativa de Valls, l'entitat també volia que s'investigués si el Ministeri de Drets Socials havia actuat en abús de dret.

L'oficina del Defensor del Pueblo, en mans de l'antic dirigent del PSOE Ángel Gabilondo, va respondre de manera seca que no observava «una actuació de l'Administració que impliqués una infracció de l'ordenament jurídic o una actuació incorrecta que impedeixi o limiti l'exercici d'un dret legítim». També recomanava a la cooperativa que es busqués un advocat si no estava d'acord amb la normativa que discriminava el català. Cal tenir en compte que en altres qüestions l'oficina del Defensor del Pueblo s'ha posicionat públicament a favor de canvis normatius quan ha considerat que la legislació en vigor vulnera drets reconeguts o n'impedeix l'exercici ple. L'actitud de menyspreu dels drets lingüístics dels catalanoparlants, clarament afectats per normativa que penalitza l'ús del català en la documentació privada, indica que aquesta institució no compleix la seva finalitat quan fer-ho posa en qüestió els principis supremacistes lingüístics del nacionalisme espanyol.

El Ministeri de Ciència o el Ministeri d'Igualtat també promouen discriminacions lingüístiques

A més del cas de la cooperativa de Valls, el servei de queixes de la Plataforma per la Llengua també ha estat coneixedor d'altres casos de discriminació lingüística per part del govern espanyol a l'hora d'atorgar ajudes o subvencions. L'Agència Estatal d'Investigació, per exemple, va exigir aquest gener a un investigador que, per optar a les ajudes per a contractes predoctorals, actualitzés el certificat de notes en una versió en castellà o en anglès. El Ministeri de Ciència i Innovació, que és el responsable de l'Agència i està encapçalat per la ministra catalanoparlant Diana Morant, no va acceptar el certificat acadèmic en català i va exigir a l'estudiant que rectifiqués en un termini de 10 dies per evitar ser exclòs del procediment. El fet d'haver de demanar novament el certificat de notes a la universitat va obligar l'investigador a tornar a pagar.

El mateix ministeri també va obligar una petita empresa de Girona a fer una traducció jurada al castellà de les escriptures per a registrar-se com a PYME Innovadora. Aquest segell permet a les petites empreses més innovadores combinar incentius fiscals que serien incompatibles i es pot tramitar, habitualment, de manera força senzilla. Tanmateix, en aquest cas, el Ministeri de Ciència i Innovació va al·legar que no tenia seu a Catalunya i que, per tant, l'empresa havia de presentar una traducció jurada de les escriptures al castellà. Aquesta traducció, d'uns 600 euros, era més cara, segons l'empresa, que el cost del tràmit per aconseguir el certificat.

Pel que fa al Ministeri d'Igualtat, convoca des del 2017 uns guardons per a reconèixer les millors tesis doctorals sobre violència contra la dona i en aquests guardons obliga a presentar una traducció de la tesi al castellà. Per bé que la situació ha millorat respecte de quan l'exministra Dolors Montserrat impedia que s'hi presentessin tesis en català, l'actual ministra Irene Montero continua obligant a traduir les tesis al castellà, «perquè les persones que integren el jurat puguin valorar-les adequadament».

Fent una projecció amb la tesi guanyadora de l'edició anterior, que tenia més de 200.000 paraules, i tenint en compte un preu competitiu de 0,04 euros per paraula, concloem que haurien calgut, com a mínim, 8.000 euros per a traduir la tesi. Per sort per a l'autora, Carolina Peral, l'obra, Arteterapia como vía de abordaje del trauma y la violencia hacia las mujeres, era en castellà i, per tant, no ho va haver de pagar. Si ho hagués hagut de fer, hi hauria perdut doblers, perquè el premi que es va endur va ser gairebé d'una tercera part d'aquesta xifra: va cobrar 3.000 euros. La imposició del castellà en aquests processos desincentiva de fer servir el català i, com apuntàvem al principi, fa que hi hagi ajudes, premis o subvencions que només siguin útils per als que ja ho tenen tot en castellà. Els catalanoparlants, en canvi, han d'assumir la traducció al castellà i, en alguns casos, fins i tot poden acabar perdent diners.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.