Els diputats i senadors del PSOE i d'Unidas Podemos, inclosos els dels territoris de parla catalana, han aprovat una nova Llei de consum que «continua discriminant els catalanoparlants», com ha denunciat la Plataforma per la Llengua. La llei, presentada al Congrés pel ministre de Consum, Alberto Garzón, d'Unidas Podemos, ha incorporat algunes millores respecte de la del 2007 però ha exclòs esmenes clau que havien estat presentades per ERC i per MÉS per Mallorca amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua.
A petició del senador de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, la Plataforma per la Llengua va col·laborar en la presentació d'un document d'esmenes que proposaven d'estendre als consumidors que parlen en català i en la resta de llengües de l'Estat els drets lingüístics que ara mateix només es garanteixen als castellanoparlants. Tot i que no eren esmenes que donessin un caràcter preferent al català -com sí que el té actualment el castellà-, el Senat espanyol va rebutjar-les, també amb els vots contraris dels senadors del PSOE i d'Unidas Podemos.
Amb tot, la nova Llei de consum permet que el castellà continuï sent l'única llengua en la qual és obligatori d'etiquetar a l'Estat espanyol, un privilegi que es remunta a la dictadura franquista i que cap govern estatal ha revertit. La imposició normativa del castellà desincentiva l'ús d'altres llengües en l'etiquetatge i fa que les empreses només hagin d'adaptar-se a les necessitats d'un dels grups lingüístics de l'Estat, fet que deixa la resta de consumidors en una situació vulnerable i de desigualtat evident. Malgrat que l'any 1996 el Tribunal Constitucional espanyol va reconèixer explícitament el dret de les comunitats autònomes d'establir també l'obligatorietat d'etiquetar en les altres llengües oficials, només Catalunya l'ha prevista al seu Codi de consum. Tot i això, encara avui dia el Govern català no el fa realment efectiu i la gran majoria d'empreses respecten només l'obligatorietat d'etiquetar en castellà.
Cal tenir en compte que abans de la dictadura franquista era freqüent que els productes distribuïts a Catalunya, inclosos els de multinacionals com Nestlé, fossin etiquetats en català. Així ho explicava l'any 2010 el documental 'Quan les àvies compraven en català', produït per l'Ajuntament de Girona. Amb l'arribada dels sollevats al govern de l'Estat, però, la normativa va començar a imposar l'ús exclusiu del castellà en aquest àmbit i va arraconar-hi la resta de llengües.
La nova Llei de consum tampoc regula el dret dels consumidors a rebre els contractes a distància en la llengua oficial de la seva elecció. Convé destacar que, amb l'emergència del comerç digital, els contractes a distància són cada dia més freqüents. L'actitud del PSOE i d'Unidas Podemos de regular el dret de disposar dels contractes a distància però restringir-lo als consumidors de parla castellana és «una nova mostra que la ideologia supremacista pròpia del nacionalisme espanyol, segons la qual només un dels grups lingüístics de l'Estat mereix gaudir de drets lingüístics plens, no és patrimoni exclusiu de la dreta espanyola, sinó que també és assumida per les forces que es defineixen d'esquerres i pels seus representants catalans, valencians i balears». A més, en el cas dels set diputats al Congrés d'En Comú Podem, aquesta actitud és contrària al compromís que van subscriure en campanya electoral de treballar per a la «fi de la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal». Un compromís que varen assumir a petició de la Plataforma per la Llengua.
La llei incorpora alguns nous drets per als catalanoparlants
Tot i que la versió inicial d'aquesta llei no preveia cap dret lingüístic per als catalanoparlants, quatre de les esmenes presentades al Congrés pel grup parlamentari d'ERC han estat acceptades pel PSOE i Unidas Podemos. Les esmenes acceptades donaran dret als consumidors a rebre en català la informació prèvia a un contracte, els documents de garanties comercials, els contractes signats fora de l'establiment mercantil del proveïdor del servei -per exemple, quan el venedor va a casa del consumidor- i la informació precontractual dels viatges combinats, que són aquells en què una agència de viatges ofereix a l'usuari com a mínim dos serveis.
Aquests drets se sumen a aquells que els consumidors catalanoparlants ja tenien garantits per la legislació autonòmica. A Catalunya, per exemple, a banda de l'etiquetatge, els consumidors tenen dret a rebre en català el contingut dels contractes, de les factures, dels tiquets, de la retolació fixa i de les llistes de preus -que inclouen la carta dels bars i restaurants. Aquests drets no estan legislats a la resta de territoris de parla catalana de l'Estat espanyol. El Govern de les Illes Balears, però, ha creat un avantprojecte de Llei de consum que garantirà tots aquests drets excepte el que fa referència a la retolació fixa. Pel que fa a l'atenció en català, els consumidors tenen dret a ser entesos en català a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, tot i que només a Catalunya s'han establert mecanismes de sanció que garanteixin l'exercici d'aquest dret.
