Va passar el moment, si és que alguna vegada va ser alguna cosa més que un somni (o millor, malson) col·lectiu. Això del "noupais" i Catadisney va ser un divertiment, un somieig, una mena d'escapisme al qual van jugar uns quants catalans, massa, desenganyats de tantes coses i que buscaven una nova il·lusió, encara que fos una il·lusió enverinada i maligna.
Alguns, francament no molts, en els moments de major embriaguesa fins i tot es van creure les seves pròpies somnis, es van convèncer, excitats, que anaven a separar Catalunya de la resta d'Espanya, anaven a trencar segles de convivència i empreses comuns.
Però aquest moment ja ha passat. Ja està clar que els separatistes són una minoria i que no poden imposar els seus capritxos a la resta de catalans, i menys encara a la resta d'espanyols. Catalunya forma part d'Espanya i així seguirà sent-ho en el futur. Ho admeten ja fins i tot nombrosos separatistes: a només un 17% dels catalans encara no se'ls ha passat la borratxera i continuen creient que el 2020 Catalunya s'haurà separat de la resta d'Espanya. Són pocs, molt pocs, són cada vegada menys i saben que han perdut.
És hora de passar pàgina i treballar per millorar Catalunya i Espanya. És hora d'oblidar el malson separatista i de mirar al nostre futur, un futur en el qual puguem ser catalans i espanyols com sempre, amb normalitat i il·lusió.

El que és veritablement sorprenent, és com aquest diari deixa a la ultra-dreta espanyolista, escriure mentides i falsificaciona històriques i, que per demostrar que és una manera d'atemptar contra noltros en tota regla, ho escriuen en Castellà ha que així, a caben de rompre tota la línia editorial.
I haurien de donar-los des-del Govern un ultimàtum: O infumables o subvenció, però el que no pot ser perquè és impissible, és escoltar la Missa i anar a la processó alhora.

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

Cadascun

d'aquests

és

un

lladre,

segons

na

"Bel".

Estimats senyors independentistes catalans i balears. Vostès tenen que fer com en Rajoy, es a dir no fer res de moment. D’aquí a uns 30 anys, Castella la Vella, que es la nació que manté a Espanya com una sola nació, demanarà la seves independència , ja que dirà, que si som europeus això es suficient i que ells son una nació etc, en aquest moment totes les nacionalitats d’Espanya i Europa arribaran A LA SEVA INDEPENDENCIA. A les escoles de Castella la Vella, els mestres nacionalistes actualment, ja mentalitzen a l’alumnat que de cada dia pensa menys en Espanya i mes en Castella com a la seva veritable nació.

LA FORCADELL Y LA ADA COLAU VAYA DOS EJEMPLARES.LA PRIMERA UNA FASCISTA SEPARATISTA QUE SE PASA LAS LEYES POR DONDE LE CABEN Y LA SEGUNDA LA ADA ANTIDESAHUCIOS MIENTRAS ERA DEL PUEBLO INSULTANDO Y AMENAZANDO Y OBSTACULIZANDO LA LABOR DE LA POLICIA NACIONAL.A ESTAS DOS LAS TENDRIA PICANDO PIEDRA DE SOL A SOL VAYA PAR DE SINVERGUENZAS

Hoy la Forcadell ha ido a declarar al TSJC, investigada por delitos de desobediencia y prevaricación. Y es que el nacionalisme té en marxa un cop d’Estat, com el mateix trilero del carrer Tuset va reconèixer: “el 9N el Estado estuvo contra las cuerdas como el 23F”. “Referèndum sí o sí” es el lema del president fanàtic y de la Cataluña nacionalista, que como un crío consentido y antojadizo es incapaz de entender la diversidad, la disyuntiva, la pluralidad y la alternativa. O lo que yo quiero o lo que yo quiero. Es exactamente la definición que Hegel hacía del fanatismo: “la anulación de toda diferencia”.
Pero el prusés se deshincha. Sus planes de movilización masiva y de Maidán permanente en la calle están pinchando. El golpe de Estado necesita urgentemente más gasolina de resentimiento, odio y en quizás también violencia. La Cataluña tranquila necesita sólo 3 cosas: que las instituciones democráticas, también las judiciales, funcionen; que el Gobierno no sea la gasolina que necesitan los fanáticos; y que Rajoy no rescate al nacionalismo justo en el momento en que está a punto de perder todo su crédito por varias generaciones.
Tranquils, dolços. Guanyarem.

L'Hospitalet de Llobregat Acull 253.518 ànimes, les mateixes que Lleida, Girona i Berga juntes.
Ahir la població hospitalenca es va bolcar en suport de la forca en cap: 13 persones van posar davant l'ajuntament per dir-li una a la senyora que trinca 11.366 € al mes que estan d'acord que els polítics com ella estiguin per sobre de la llei.
Sumades a les 500 que segons la urbana de Colau (divideixin per 3 per saber el nombre real) van aflorar a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, són 513. La població total de Barcelona i l'Hospitalet és de 1.855.000 persones. Calculin vostès el percentatge que a nosaltres ens fa pena.
¿Amb quina d'aquestes 513 persones vol "negociar" Rajoy?
Au Forcos, que hoteniuatocar.

Segons l'INE viuen 14.963 persones en aquest poble de Lleida. Ahir a l'acte de suport a Carme Forcadell van ser 21.

Mai no caminaràs sola, Carme.

A finals d'octubre el nacionalisme va convocar una mani de suport a la Forcadell. A Barcelona van ser 200 persones. Ahir ho van tornar a fer, doncs demà la llepasubvens en cap declara per desobediència i prevaricació. ¿Resultat? No hi ha fotos zenitals de la plaça Sant Jaume, on Ada Colau va fer dir al seu Guàrdia Urbana que hi havia 500 persones; diuen els experts que a la plaça Sant Jaume hi caben 5.777 persones si hi ha màxima densitat de 2 persones / m2. És a dir: només hi havia gent per omplir un 9% de la plaça. Fracàs absolut. I el mateix a tot Catalunya

Sedición
Artículo 544
Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales.

Alzamiento público y tumultuario= La Asamblea
Objetivo del alzamiento=IMPEDIR,por la fuerza o fuera de las vías legales, LA APLICACIÓN DE LAS LEYES.

Da igual que sean diez,doce o trescientos. El hecho está tipificado.

Además:

Artículo 548
La provocación, la conspiración y la proposición para la sedición serán castigadas con las penas inferiores en uno o dos grados a las respectivamente previstas, salvo que llegue a tener efecto la sedición, en cuyo caso se castigará con la pena señalada en el primer apartado del artículo 545, y a sus autores se los considerará promotores.