El dirigent de Bildu, Oskar Matute, assegurà ahir que les urnes "estan ratificant l'aposta" de la seva coalició i anuncià que "avui -ahir per al lector- comença el canvi social, polític i institucional d'esquerres i sobiranista".
Matute féu aquesta afirmació al frontó Atano III de Sant Sebastià, on els integrants de Bildu (independents abertzales, EA i Alternatiba) celebraren la nit electoral. Al frontó, hi arribaren després de les nou del vespre els dirigents de l'esquerra abertzale Rufi Etxeberria, Joseba Permach i Marian Beitia Larrangoitia, que foren rebuts amb crits d'"independència" i s'abraçaren amb els representants de la coalició. "S'evidencia que l'aposta de Bildu per la unió de forces sobiranistes i d'esquerres, que la suma dels camps de l'esquerra ha aconseguit construir un tot més fort i més poderós: tot això és Bildu".
Matute assenyalà que "a Euskal Herria una gran majoria de persones que reclamen la transformació social des de l'esquerra d'aquest país, la normalització política i la pacificació ha omplert les urnes amb paperetes de Bildu".
"Les urnes estan ratificant la nostra aposta política -prosseguí- i a aquells que ens han donat el seu vot els deim que no els decebrem. Portarem les vostres esperances, les vostres reivindicacions polítiques i la vostra veu a cada parlament foral, a cada ajuntament i a cada diputació d'aquest país," remarcà. Avançà, així mateix, que els membres de Bildu estan "preparats per governar i fer-ho amb honestedat i transparència des del respecte als que són diferents".
Crítiques d'Aguirre
Sigui com sigui, la reelegida presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, criticà anit l'entrada de Bildu en les institucions, una entrada que qualificà de completament lamentable. Aguirre opinà que és "absolutament lamentable que es permetés que Bildu entràs en les institucions" i es queixà que ara hagi "obtingut ni més ni menys que mil i busques regidors" al País Basc que militen en aquesta formació. "Em sembla lamentable", hi insistí. Després de recordar els policies nacionals i guàrdies civils que "arriscaren la vida" per aconseguir proves contra la formació, reivindicà l'opinió del Suprem a favor d'il·legalitzar-la.
