Passades les onze de la nit, i després d'una maratoniana reunió, el Tribunal Suprem prohibí a Bildu poder presentar-se a les eleccions de dia 22. La decisió ha estat presa per una majoria de nou vots contra sis. Els magistrats que integren la Sala 61 decidiren així l'admissió dels recursos de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Ambdues institucions impugnaren les 254 candidatures de la coalició integrada per EA, Alternatiba i abertzales independents. El Suprem es veu obligat a canviar de ponent. L'inicial, Rafael Gimeno-Bayón, votà a favor de la concurrència de Bildu. El seu substitut serà Francisco Javier de Mendoza. Els magistrats que han quedat en minoria subscriuran un vot particular defensant que totes les llistes de Bildu haurien de participar en el procés electoral.

Segons les tesis de l'Advocacia i de la Fiscalia, Bildu no seria més que un vehicle instrumentalitzat per l'esquerra abertzale il·legalitzada per tractar de mantenir-se a les institucions democràtiques. Seria el pla B de Batasuna després de la resolució del Tribunal Suprem que prohibí la inscripció de Sortu en el Registre de partits polítics el 24 de març passat. Per part seva, la demanda de la Fiscalia manté que les passes fetes per crear Bildu són "fruit d'una estratègia paral·lelament dissenyada per ETA i Batasuna" per esquivar la il·legalització de les diferents marques.

Els magistrats també analitzaren les al·legacions presentades per Bildu, que nega que pretengui convertir-se en el "complement i suport polític a l'acció violenta d'ETA", i assegura que és "un fet notori" que les trajectòries polítiques d'EA i d'Alternatiba mostren "un inequívoc rebuig de la violència i el terrorisme", com també que els candidats de la coalició han subscrit un codi ètic "que inclou el rebuig actiu de la violència". La Sala 61 tenia fins a mitjanit per prendre una decisió, que podrà ser recorreguda davant el Constitucional, que, al seu torn, s'hi haurà de pronunciar abans de la mitjanit del 5 de maig.