Dos dies després que el comitè electoral estatal del PP no donàs suport a l'exvicepresident del Govern Francisco Àlvarez-Cascos per a la presidència d'Astúries, qui va ser secretari general del PP i ministre en alguns dels seus governs ha abandonat el partit "per dignitat personal". Després de 34 anys de militància, Cascos ha presentat la baixa com a afiliat en el PP mitjançant una missiva lliurada personalment a la seu del partit a Madrid. Dirigida a Mariano Rajoy, en la carta, Àlvarez-Cascos assenyala que ha adoptat l'esmentada decisió "per no haver rebut l'empara sol·licitada reiteradament a l'òrgan competent davant els menyspreus, desqualificacions i insults que em van dirigir altres militants, acollits a la capçalera oficial del PP d'Astúries, impunement, sense cap altre pretext que el d'haver manifestat la meva disponibilitat per encapçalar la candidatura en les pròximes eleccions autonòmiques". "Deix el partit després de 34 anys de militància ininterrompuda per raons de dignitat personal. La decisió és ferma i les circumstàncies que la justifiquen les coneixes àmpliament", explica.

A més, Cascos recorda els insults de què va ser objecte entre els mesos de juliol i octubre, quan fou qualificat de "galàctic", "sexagenari" i "terrorista de carrer". També assenyala que els autors dels comportaments denunciats "acaben de ser legitimats per tu i recompensats amb el nomenament que reclamaven, la qual cosa no té precedents, que jo recordi, en la història del partit".

Divisió dintre el PP

Tot just conèixer-se la notícia, el PP "lamentà" la decisió adoptada per Cascos i subratllà que els seus dirigents sempre han reconegut públicament la tasca que ha realitzat en aquesta força política. En un comunicat, el PP afirma que la sol·licitud de baixa encara no ha estat rebuda per la direcció del partit i destaca les "importants responsabilitats" que Àlvarez-Cascos ha exercit en l'organització del PP i en els governs de l'esmentada formació. Fonts del PP consideren ja tancat el "capítol Cascos" i fa pinya entorn de Pérez Espinosa. Així mateix, lamenten els termes utilitzats per Àlvarez-Cascos en la carta i consideren que és "injustificada" l'acusació que la direcció estatal del partit pot haver actuat amb "complicitat" per permetre aquestes acusacions.

D'altra banda, el PSOE hi reaccionà per boca de la vicecoordinadora i portaveu electoral del PSOE, Elena Valenciano, qui es motrà convençuda que la baixa que ha presentat Cascos "és un exemple més de l'embolic" que hi ha en les files populars. "En el PP hi ha molt embolic, hi ha embolic des que Rajoy va ser designat entre la vella guàrdia, la nova guàrdia, la guàrdia mitjancera... té pressions claríssimes per totes bandes", assenyalà.
Alhora, opinà que Cascos estava "avalat" per l'expresident del Govern José María Aznar i per la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. Des d'Oviedo, el portaveu de la plataforma que feia costat a la candidatura d'Àlvarez-Cascos a la presidència del Principat, Enrique Alvarez Sostres, advertí, que la decisió pot ocasionar més cessacions entre els militants a Astúries.

Un conflicte que coeja

La decisió presa per Àlvarez-Cascos i l'adoptada prèviament pel comitè electoral estatal del PP de no comptar amb ell com a candidat principal en la pròximes eleccions autonòmiques de maig té l'origen en les desavinences de l'exministre i el batle d'Oviedo, Gabino de Lorenzo, sorgides abans de l'estiu passat. El batle, que donava suport inicialment a la candidatura de Cascos, s'hi oposà radicalment quan, segons les diferents versions, aquest li anuncià la intenció de remodelar la pràctica totalitat de les juntes locals de Gijón i Avilès.

Després d'aquesta divergència, la guerra entre els dos va empitjorar i les actituds de la militància popular a Astúries s'han dividit en dues faccions liderades per ambdós polítics.