Tocat i enfonsat: Costa, suspès de militància

La resposta no trigà gaire. La direcció estatal del PP va decidir poques hores més tard suspendre de militància de manera cautelar l'exnúmero dos del PP valencià. Sembla que ahir es reuniren d'"urgència" el president i el secretari del Comitè nacional de drets i garanties del partit, Alfonso Fernández Mañueco i Carlos Argos, respectivament, per analitzar "l'actitud" de Costa. Evidentment, les paraules d'aquest han fet efecte en el PP i l'esmentat grup va resoldre obrir un "expedient disciplinari" i suspendre'l "cautelarment".

Per això, es va al·legar com a motiu "l'obligació de tots els militants d'abstenir-se i de fer manifestacions o declaracions que puguin perjudicar la imatge o la disciplina interna del partit".

La determinació de la direcció del PP va sorprendre els diputats populars i els dirigents de la formació en el País Valencià, entre els quals es podria trobar el mateix Costa, encara que alguns varen assenyalar que aquesta era una de les possibilitats que s'havia estudiat després de l'encreuament de declaracions entre el PP i el PPCV sobre la situació. Per part seva, l'exministre i diputat popular Juan Costa sortí ahir en defensa del seu germà i va avisar el seu partit que quan es prenen decisions polítiques no es pot actuar "de manera arbitrària". "M'ha sorprès profundament aquesta decisió i crec, amb honestedat, que en política hi ha certes coses que no s'han i no es poden fer", va declarar als periodistes després de finalitzar el ple del Congrés dels Diputats.

l'apunt
Un gest val més que mil paraules

Les ordres no es qüestionen. Així és en els cossos militars i sembla que també en una formació política com el Partit Popular. La immediatesa de la resposta condemnatòria contra Ric Costa des de l'elit popular no deixa de ser paradigmàtica del funcionament intern del grup que lidera Mariano Rajoy. En el moment d'enfrontar-se amb els mitjans, Costa els va fer el salut militar. No és gratuït. De manera implícita vol dir a l'opinió pública que ell només obeïa ordres? Potser perquè sap que, indubtablement, un gest val més que mil paraules.