El president del PNB, Josu Jon Imaz, considera que la realització d'una consulta ciutadana a Euskadi, «plantejada com una escenari d'acumulació de forces per a una confrontació política és molt discutible i, sens dubte, contrària a la posició del PNB». Aquesta afirmació figura en un article d'opinió d'Imaz publicat ahir per diversos diaris bascs, un mes després que el lehendakari, Juan Jose Ibarretxe, reiteràs en el Parlament basc la seva determinació de dur a terme, dins aquesta legislatura, una consulta a la ciutadania sobre el futur d'Euskadi.
Imaz sosté fins i tot que en les condicions actuals aquesta consulta seria «més greu», perquè podria ser «el pla «B» a què s'aculli ETA, que declara un alto el foc permanent, com els anteriors, i espera que el referèndum es porti a terme». «Què passaria l'endemà si no hi hagués acord polític amb l'Estat?», es demana el polític. «Vist el que s'ha vist durant els darrers anys —reflexiona a continuació— no fa falta ser endevinador per imaginar ETA matant en nom de la defensa d'una presumpta voluntat popular no atesa. La conseqüència de tot això pot ser diabòlica. No en el nostre nom», adverteix. Imaz sosté l'argumentació del seu article en el «esperit i la lletra» del document sobre la pacificació aprovat pel PNB l'octubre de 2005.
Aquesta declaració defensa la necessitat d'un acord polític entre bascs «per assolir majories a Euskadi superiors a les que va obtenir l'Estatut de Gernika»; un posterior pacte amb l'Estat perquè aquest acord superàs la tramitació a les Corts «en la seva integritat», un pas seguit «lògicament del referèndum de ratificació per la ciutadania basca», segons afirmà el president del PNB.
