«La pena és que sempre anàrem un pas per darrere» dels autors de l'11-M

Un inspector diu que el Xinès justificà l'atemptat per la situació d'Iraq

EfeMadrid07/03/07 0:00

Un instructor de la investigació de l'11-M admeté ahir que «la gran pena és que sempre anàrem un pas per darrere» dels autors de l'11-M, com el suïcida Serhane Ben Abdelmajid, el Tunisenc, que impedí que la Policia conegués amb antelació la seva intenció d'atemptar a Madrid. Així ho exposà en l'onzena jornada del judici aquest inspector de la Unitat Central d'Informació Exterior (UCIE) de la Policia, reconeixent que el Tunisenc, de qui afirmà que era «un islamista de nivell», era una persona «digna de consideració» per les seves idees extremistes, per la qual cosa lamentà haver anat «sempre» un «pas per darrere d'ells» i del que planejaven Abedelmajid i els seus «acòlits».

Explicà que abans dels atemptats ja tenien coneixement de les «idees extremistes» del Tunisenc, en el marc de les investigacions que es realitzaven sobre ciutadans islamistes. De fet, assegurà que hi «ha persones que salvaren la vida per la por que els causava», i assenyalà que l'acusat com a presumpte autor material de l'11-M, Basel Ghalyoun, fou insultat per ell i «anomenat covard» en una de les reunions que suposadament mantingueren alguns dels responsables de la matança al riu Alberche.

Aquest inspector és el tercer testimoni que compareix en el judici i, igual que els altres dos policies que ja han testificat, ho féu emparat pel sistema de protecció de testimonis que impedeix la seva identificació i que el públic el pugui veure. L'instructor relatà també que un altre dels suïcides, Jamal Ahmidan, el Xinès, justificà davant la família la seva participació en l'11-M argumentant que en països com l'Iraq i Palestina morien 200 persones cada dia i a ningú no li importava. Aquestes foren les paraules del Xinès quan el seu germà gran li recriminà que hagués assassinat dues-centes persones en un país que l'havia acollit, segons confessà voluntàriament davant de la Policia el seu germà menor, Youssef Ahmidan, que manifestà que estava convençut de la participació de Jamal en la matança, segons aquest testimoni.

Després de relatar que amb posterioritat a l'11-M hi hagué un cert caos a l'hora de classificar totes les dades de què disposaven perquè tenien una «allau d'informació que trigaven molt de temps a discriminar», assenyalà que arran de la identificació de les targetes telefòniques i de les primeres detencions «la línia (d'investigació) prengué una mica més de definició, però sense ser gaire precisa». Afirmà que «totes les sospites» que fos un atemptat islamista «es confirmaren amb els set suïcides de Leganés». Sobre aquest episodi manifestà també que quan els GEO acordonaren les rodalies del pis de Leganés, hi acudí amb els seus companys i en arribar-hi «la casa explotà».