El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska deixà ahir en llibertat, després de prendre'ls declaració, els empresaris navarresos José Javier Azpiroz i Juan María Saralegui, que manté imputats per col·laborar amb la xarxa d'extorsió d'ETA perquè considera «en grau de seriosa probabilitat» que varen fer arribar al fundador de l'organització Julen Madariaga, «amb caràcter voluntari», un total de 54.000 euros per afavorir el denominat «Projecte de Pau». El pagament s'hauria realitzat presumptament el passat 29 d'abril, segons concreta el magistrat al seu acte.

Els dos empresaris, detinguts divendres passat, prestaren declaració durant mitja hora davant Grande-Marlaska, a qui negaren haver pagat res a ETA. Després de sortir emmanillats i portats als calabossos, Azpiroz i Saralegui foren conduïts de nou davant del magistrat per a la visteta, en la qual el fiscal Juan Antonio García Jabaloy no demanà per a ells cap mesura cautelar.

El jutge basa les imputacions contra els empresaris arran de les manifestacions de Madariaga davant de la justícia, detingut durant l'operació hispanofrancesa contra la xarxa d'extorsió d'ETA. Les declaracions del fundador d'ETA es confirmen, segons Marlaska, per l'existència d'un rebut original del pagament -que va ser confiscat al domicili d'un altre dels arrestats-, i per «observacions telefòniques» realitzades després del lliurament dels doblers.

En el relat de fets de l'acte, Grande-Marlaska assenyala que els empresaris, propietaris de la constructora AZYSA S.L., foren objecte d'extorsió per part d'ETA, que els identificà amb un codi alfanumèric, com fa habitualment per exigir l'impost revolucionari.

Rebut del juny
Segons les declaracions de Madariaga a França, Azpiroz i Saralegui assenyalaren que, encara existint l'alto el foc, volien fer constar «que el pagament era de manera voluntària i a fi d'afavorir el projecte de pau». El rebut datat de juny fou trobat al domicili d'un dels detinguts a l'Estat francès, encara que segons el jutge «havia de ser lliurat finalment, dins de lògica cadena, als imputats». Sobre el fet que els empresaris negassin el pagament a ETA, Grande-Marlaska assenyala que aquesta postura «únicament s'ha d'entendre com a exercici legítim del dret de defensa i del dret a no declarar-se ni confessar-se culpable» que reconeix l'article 24 de la Constitució.