La reunió de la ponència que estudia la reforma de l'Estatut de Catalunya no pogué finalitzar els seus treballs, però la reunió d'ahir suposa que el PSOE, el PP i CiU votassin junts per primera vegada. Ho feren per suprimir cinc disposicions addicionals per la seva dubtosa constitucionalitat. Queden encara per pactar qüestions tan rellevants com les seleccions esportives, respecte de les qual CiU admet que veu molt difícil arribar a cap acord; el preàmbul, en relació amb el qual ERC ja ha avançat que hi votarà en contra; o la gestió de l'aeroport del Prat, un assumpte respecte del qual CiU assegura que meditarà el seu vot «fins al darrer moment».
L'aliança entre socialistes, populars i convergents ha permès suprimir de l'Estatut català les disposicions addicionals referides als drets històrics, al traspàs de diverses competències mitjançant l'article 150.2 de la Constitució, la fórmula per dirimir desacords entre la Generalitat i l'Estat, la previsió de modificació de diverses lleis per aconseguir l'efectivitat plena de la reforma estatutària i la regulació de la Hisenda Catalana.
Federico Trillo, ponent del PP, es mostrà molt satisfet per aquesta coincidència en el vot que ha permès eliminar uns preceptes que suposaven «una inconstitucionalitat seriosa», però advertí que «queden en guaret» altres qüestions semblants. Al ponent d'ERC, Joan Ridao, no li agradà que la supressió d'aquestes disposicions fos amb l'aquiescència de CiU, partit al qual atribuí «docilitat». El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, assegurà que, vistes les coincidències entre el PP i ERC, «només faltava cridar 'que es besin, que es besin'. És de lamentar que la pressa dels ponents del PP per deixar la sala no ens hagi permès veure-hi una escena tan amorosa i tendra». Així mateix, els convergents pactaren amb el PSOE el preàmbul de l'Estatut, en una reunió mantinguda dijous a vespre i que cristal·litzà en la ponència.
En el penúltim paràgraf del preàmbul, s'hi inclou la definició de Catalunya que ERC no comparteix: «El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit de forma àmpliament majoritària Catalunya com a nació. La Constitució espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com una nacionalitat». No obstant això, el debat i la votació del preàmbul fou un dels punts que quedaren pendents per a la trobada de dilluns.
