Les declaracions d'un presumpte membre d'ETA, en les quals va imputar als cuiners bascos Juan María Arzak i Pedro Subijana haver pagat el denominat «impost revolucionari», continuen provocant reaccions a l'esfera política. D'una banda, PP i PSOE van justificar aquesta suposada actuació dels restauradors en la «por lògica» i en la «falta de llibertat» que es viu al País Basc. Des del Govern basc, en concret el conseller de Justícia, Joseba Azkárraga, va considerar que el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, ha d'investigar d'ofici qui va filtrar el nom dels cuiners.
Dijous passat va transcendir que el presumpte etarra José Luis Beotegui va afirmar davant de la Guàrdia Civil i davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que va enviar cartes d'extorsió als cuiners bascos Arzak, Subijana, Karlos Arguiñano i Martín Berasategui, en què ETA els requeria el pagament de 72.000 euros en concepte d'«impost revolucionari».
Segons la versió del presumpte terrorista, van ser els dos primers els qui van pagar la meitat de la quantitat sol·licitada, 36.000 euros, mentre que va indicar que desconeixia si Arguiñano i Berasategui van arribar a pagar. Divendres, el jutge Andreu va citar Arzak i Subijana a declarar demà en qualitat de testimonis al Jutjat Central d'Instrucció número 4, del qual és titular, per un delicte de col·laboració amb ETA.
El secretari general del PSE-EE, Patxi López, va demanar ahir «prudència» perquè aquest assumpte no s'utilitzi per a «una caça de bruixes contra tot el que es mou al País Basc». A més, va recordar que, molta gent a Euskadi, «per por lògica», paga el denominat «impost revolucionari».
Per la seva part, la candidata del PP a lehendakari, María San Gil, va subratllar que aquest cas és un «símptoma d'una falta absoluta de llibertat en aquest país». «Estam en un moment molt difícil en el qual hi ha amplis sectors de la població que s'han vist coaccionats i amenaçats i, en molts casos, obligats a marxar d'Euskadi per la pressió dels violents i terroristes», va afirmar.
