Encara que el Govern basc s'ha pres el seu temps, un mes, per preparar una querella contra el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per haver incorregut presumptament en un delicte de prevaricació restringint de manera «infundada i il·legítima» el dret de manifestació en algunes de les seves resolucions, ahir mateix l'Executiu de Juan José Ibarretxe va interposar davant de la Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem l'anunciada demanda. Així doncs, el Govern basc comença a prendre mesures contra el magistrat, els actes contra Batasuna del qual no són en absolut del gust de l'Executiu. De fet, el PNB ha titllat de «grotesca» i «política» la resolució de dimecres de Garzón en la qual acusava HB de «fer neteja ètnica» a Euskadi.
L'equip del lehendakari basa la querella en les restriccions sense fonament que, segons ell, el jutge de l'Audiència ha realitzat en allò que es refereix al dret de manifestació i que, a més, «ha anat corregint ell mateix successivament». Segons l'Executiu autònom, aquesta «vulneració», que considera «patent», s'està duent a terme «fora dels cursos legals i sense compliment de les garanties mínimes establertes per protegir un dret fonamental que és bàsic per a una societat democràtica» i que és «essencial per a la formació d'una opinió pública lliure».
La vicelehendakaritza considera que la situació d'«inseguretat jurídica» que ha generat la intervenció del magistrat, «no tan sols buida de contingut les atribucions que la legislació vigent confereix al Departament d'Interior, com a autoritat governativa, sinó, cosa que és més greu, l'expansió desorbitada dels efectes de l'acte de suspensió de Batasuna».
D'altra banda, el ple del Tribunal Constitucional va acordar ahir admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Govern basc contra la Llei de partits polítics. En la mateixa sessió es decidí iniciar el procediment de recusació proposat contra el president de l'alt tribunal, Manuel Jiménez de Parga, que no assistí a aquesta reunió del ple. Fonts de l'alt tribunal informaren que la decisió d'admetre aquest recurs ha estat «gairebé automàtica», com passa amb tots els recursos que promouen els governs autonòmics o el central. En aquests casos l'anàlisi per a l'admissió a tràmit del document consisteix en un «control formal, no de contingut», explicaren les mateixes fonts.
