Els empresaris segrestats a Geòrgia han patit condicions molt precàries

Tremiño i Rodríguez foren segrestats el 30 de novembre del 2000 als afores de Tiflis, quan es dirigien amb cotxe a l'aeroport d'aquesta ciutat. «Ens tractaven malament. Estàvem en un lloc oiós, amb poc menjar i gairebé sense aigua», va manifestar Tremiño, que, igual que Rodríguez, no té la més remota idea d'on els tenien segrestats. «No sabem on estàvem. Ens canviaven de lloc diverses vegades i ens tenien emmascarats», va explicar Rodríguez, que va indicar que es comunicaven amb els segrestadors amb unes poques paraules de rus.

Segons els dos ciutadans espanyols, els segrestadors parlaven entre ells en un idioma que no era el rus, però cap dels dos no pot assegurar que la llengua en què es comunicaven fos georgià o txetxè. «Sé una mica de rus, però no podria identificar el georgià o el txetxè», va dir Rodríguez. També va agregar que els segrestadors els cobrien el rostre amb màscares, que els treien només quan els tancaven en un soterrani. «Mentalment ens trobam bé, encara que físicament estam molt prims. No hi ha hagut gaire menjar, no hi ha hagut bon tracte, com és lògic, i després d'un any i vuit dies estam físicament deteriorats», va assenyalar Tremiño.

Segons l'home de negocis, «pareix que els segrestadors no tenien doblers per al menjar, ja que ells gairebé no menjaven, tampoc». Tant Rodríguez com Tremiño, que conversaren amb un periodista de l'agència Efe al vestíbul de l'hotel Meteji, de Tiflis, on romanen des del moment en què foren alliberats, encara tenen molt poc clar com es va aconseguir la seva llibertat. «No sabem si s'ha pagat rescat. Crec que no», va afirmar Tremiño, que va expressar el seu agraïment a les autoritats espanyoles, que «han cooperat estretament» amb el Govern georgià durant l'any i vuit dies que ha durat el seu captiveri. Segons la Fiscalia General de Geòrgia, abans de tornar a Espanya, els empresaris Rodríguez i Tremiño hauran de prestar declaració, tràmit que es complí el capvespre d'ahir.