Rato demana a l'Haia que privatitzi KNP abans que no es fusioni amb Telefònica

En resposta a una carta que va rebre el passat 3 de maig del seu homòleg holandès, Gerrit Zalm, respecte a una possible aliança entre les dues operadores, Rato considera que, d'acord amb la legislació espanyola, el Govern holandès manté una participació «excessivament àmplia» a KPN i, a més, sense cap limitació temporal, per la qual cosa per tirar endavant l'operació seria necessari, segons creu l'Executiu, que el Govern holandès abandoni la posició com a accionista principal de la companyia «de manera irreversible i immediata».

Rato explica que pel Govern espanyol resulta essencial reduir al màxim les participacions públiques en empreses que operen i competeixen en mercats privats, amb l'objectiu de garantir la transparència i l'efectivitat del procés de privatitzacions, cosa que xocaria amb la presència que el Govern holandès manté actualment a KPN.

Del seu costat, el Govern holandès «estudia disminuir el gener de 2001 la participació del 43 per cent que posseeix en l'operadora KPN, amb independència dels acords que pugui assolir aquesta amb altres companyies internacionals», segons assegurà ahir el portaveu del Ministeri de Finances holandès, Stephanb Schrocer. «L'Executiu ja va anunciar el desembre passat "data en la qual KPN va assolir un acord amb l'operadora alemanya e-Plus" la intenció de disminuir-la», hi insistí, i explicà que el Govern havia fixat llavors l'any 2004 com a data límit per portar a terme l'operació. Precisà que el Govern holandès no descartava avançar la sortida de l'operadora al gener que ve.