En els últims quatre anys la presència de grups skins-neonazis, grups nacional-revolucionaris i grups nacional-bakaladers a Espanya s'ha multiplicat per cinc, arribant a xifres que oscil·len entre els 10.400 i 20.800, segons dades recollides pel Moviment contra la Intolerància a l'Informe Raxen sobre racisme, xenofòbia i intolerància a Espanya, realitzat en col·laboració amb l'Observatori de la Immigració, presentats ahir a Madrid.

Aquest estudi, en què es fa una anàlisi i seguiment dels successos relacionats amb actituds racistes a Espanya, subratlla que encara que a la dècada dels 90 el moviment skin-ultra va començar a cobrar força a Espanya, tenint com a nuclis principals Madrid i Barcelona, avui s'estén per tota la geografia espanyola, augmentant la seva presència a Andalusia, principalment a Sevilla i Màlaga, València i Castella i Lleó.

Així mateix, segons l'estimació realitzada pel Moviment contra la Intolerància d'aquell grup d'entre 10.000 i 20.000 skins se li atribueixen 21 morts en un dècada, entre els diversos milers d'agressions protagonitzats per ells. Aquestes dades es corroboren a més amb les aportades pel Ministeri d'Interior que, el desembre de 1998, mantenia fitxats 11.132 «ultres violents» de les aficions del futbol, mentre que a l'any 95 el nombre de fitxats era de 2.331. L'estudi destaca a més com a novetat el fet que s'hagi comprovat que, en els últims anys, l'edat de captació pels grups «skins» d'adolescents ha baixat fins als 13 o 14 anys.

Generalment, aquests grups aprofiten moments en què els joves se senten fracassats, com per exemple una època d'entrega de notes, per animar-los a pertànyer al grup i «recuperar l'autoestima agredint éssers inferiors per autoafirmar-se». Solen ser joves amb desatenció familiar o escolar, i de tots els estrats socials, no només marginats.