Els comptes públics de l'Estat per al 1999 reberen ahir el vistiplau definitiu del Congrés en un ambient d'agra polèmica sobre les esmenes a la Llei d'acompanyament introduïdes pel PP al Senat, que el candidat socialista a la presidència del Govern, Josep Borrell, qualificà de «frau de llei».

El vicepresident segon del Govern i ministre d'Economia i Hisenda, Rodrigo Rato, es mostrà molt satisfet pel suport majoritari i afirmà que «l'acord final entre el Govern i els seus socis demostra l'alt grau d'estabilitat parlamentària existent». Rato qualificà els Pressuposts Generals per al 1999 d'«històrics» perquè permeten l'accés d'Espanya a l'euro, presenten el dèficit públic més reduït en vint anys i una rebaixa generalitzada de l'IRPF, per primer cop des que està vigent l'impost.

Entre les esmenes del Senat ratificades per la Cambra Baixa, destaquen les propostes del PP per a la titulació de part dels costs de transició a la competència del sector elèctric, per valor d'1'3 bilions de pessetes, i la creació de fundacions públiques sanitàries que varen ser aprovades amb el suport de CiU, el rebuig del PSOE, IU i Grup Mixt i l'abstenció del PNB.

El portaveu del Grup Socialista i candidat a presidir el Govern, Josep Borrell, qualificà de «frau de llei» la tramitació en el Senat de la Llei d'acompanyament, «perquè la introducció massiva d'esmenes, que afecta 21 lleis, buida de contingut la tasca legislativa, degrada el Parlament i vulnera el principi de seguretat jurídica». Es mostrà confiat que el Constitucional doni empara al recurs del PSOE i eviti que el PP «utilitzi el Senat per elevar a categoria de llei els compromisos pactats amb grups de pressió».