El Suprem no decidirà si Jarrai és una organització terrorista fins el gener

Prorroga el termini per dictar sentència, tenint en compte la «gran complexitat» del cas

Gadafi, durant el judici a l'Audiència Nacional

E.P.Madrid22/11/06 0:00

No serà fins després de Nadal quan el Tribunal Suprem decideixi si l'organització juvenil proetarra Jarrai, i les seves successores Segi i Haika, són organitzacions terroristes o, com dictà l'Audiència Nacional, són simplement associacions il·lícites. La Sala Penal del Tribunal Suprem decidí ahir prorrogar per 30 dies hàbils més el termini per dictar sentència al·legant la «gran complexitat» del cas. Això suposa que el Suprem haurà de determinar si l'organització juvenil abertzale és una organització terrorista abans del 18 de gener. A l'acte dictat ahir, el Suprem afirma que la causa de la qual procedeix el recurs que examina presenta una «gran complexitat, tenint en compte la problemàtica fàctica i jurídica» esgrimida per les parts a l'hora de defensar les al·legacions. Dia 16 es dugué a terme la vista i, encara que tot just acabar el tribunal es reuní per deliberar -i ho ha continuat fent en els dies successius-, s'entén que no hauria arribat a cap conclusió en el termini de 10 dies hàbils previstos per la llei per dictar sentència i prorroga el termini 30 dies hàbils més.

En aquests dies de deliberacions, els cinc magistrats de la Sala Penal del Suprem han sol·licitat fotocòpies del sumari per estudiar amb deteniment aspectes concrets de la causa en la qual l'Audiència Nacional declarà el juny de 2005 Jarrai i les seves successores, Haika i Segi, associació il·lícita no terrorista. La sentència condemnà 24 dels 28 imputats per un delicte d'associació il·lícita, però no per terrorisme. En no considerar-los membres d'una associació terrorista, la sentència imposà als acusats penes d'entre 2 i 3 anys i mig de presó. Considerar-los com a terroristes, tal com demanen l'AVT i el Ministeri Públic, suposaria que s'enfrontarien a penes de fins a 10 anys. La Fiscalia i l'AVT sol·liciten que el Suprem els atorgui consideració d'organitzacions terroristes, i argumenten que l'activitat desenvolupada per Jarrai i les seves hereves «era dissenyada, controlada i coordinada» per ETA. La defensa, per contra, argumenta que «no és el mateix cremar un caixer que matar un home».