Montilla confirma Castells com a número dos del PSC per Barcelona

Esquerra Republicana considera l'anunci «un fals vernís catalanista»

TW
0

El candidat del PSC a la presidència de la generalitat, José Montilla, confirmà ahir que el conseller d'Economia, Antoni Castells, serà el seu número dos a les llistes socialistes per Barcelona en les eleccions de l'1 de novembre.

Per la seva part, la presidenta dels socialistes catalans, Manuela de Madre, serà la número tres, segons assegurà Montilla, encara que les llistes han de ser aprovades definitivament el pròxim 21 de setembre al Consell Nacional del PSC.

Per a ERC, que el candidat compti amb Castells, és «un fals vernís catalanista» i considerà que Montilla «ha liquidat definitivament l'herència del maragallisme».

Tanmateix, Montilla assenyalà que no se sent «menys catalanista que Castells» i que la seva decisió es recolzà en la voluntat de «comptar amb una persona molt important del Govern de Maragall». «La candidatura socialista comptarà amb la participació de persones que ha mostrat la seva vàlua en diferents llocs de responsabilitat», fet que contrastà amb les «decebedores llistes» que, al seu entendre, ha presentat CiU. «Estic absolutament convençut que els ciutadans percebran la debilitat de la proposta de CiU», va dir.

El candidat del PSC, que confirmà que al seu equip de campanya figura un dels guionistes del «showman» Andreu Buenafuente no va voler «perdre ni un minut» a rebatre totes aquestes veus que parlen del seu escàs catalanisme polític. «La trajectòria política m'avala àmpliament, a diferència d'altres que pregunten un catalanisme molt recent», assenyalà. «El socialisme català és catalanista per definició i no estic acostumat a haver d'estar fent explícit el meu catalanisme ni a expedir carnets de catalanisme als altres».

A més, malgrat les informacions que apunten el descontent de l'actual president de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb Montilla, aquest darrer digué estar convençut de comptar «amb el suport de tots els sectors del partit, fins i tot amb la militància més maragallista».