Maragall posposa «per més endavant» la reforma «necessària» del Govern català

A més, atribuí la crisi oberta aquests darrers dies al fet que «alguns es poden haver pensat que existeix una patrimonializació excessiva» per part del PSC i CiU del projecte d'Estatut, per la qual cosa reconegué la feina de tots els grups en la reforma, fins i tot del PP.

Un canvi en la Generalitat seria «positiu per donar un impuls a l'acció de Govern». Aquesta és encara l'opinió del president que, tanmateix, renuncià davant del Parlament a dur a terme qualsevol canvi en la composició del Govern. Maragall argumentà que «les circumstàncies que s'han produït» al voltant del seu intent de remodelació «no són les més adequades per dur-la a terme, i no actuaria responsablement si no ho tingués en compte».

Això sí, «ningú no pot qüestionar que som jo qui té més elements per valorar la necessitat d'un canvi en el Govern», afirmà, per recordar que això «és prerrogativa del president de la Generalitat», per la qual cosa podria començar durant els pròxims dies una ronda de contactes discrets amb el PSC, ERC i ICV per avaluar els canvis que troba necessaris. «Com a president actuaré, sens dubte, liderant la majoria parlamentària i assegurant la seva cohesió», garantí.

Però, abans d'acabar el seu discurs, «la qüestió inevitable» va tornar a la palestra quan Maragall manifestà que tenia un «regust agredolç» provocat per l'eufòria de l'aprovació de l'Estatut en els mitjans de comunicació quan se centrà exclusivament en el PSC i en CiU.

A les files d'ERC i ICV el comentari del president no caigué bé. De fet, no va sortir ni un aplaudiment des dels escons d'aquests grups i als passadissos del Parlament, el republicà Josep Huguet expressà el seu malestar, assegurant que la crisi de Govern frustrada no era un problema de «fotos» amb motiu de l'Estatut.

Sensible a qualsevol reacció dels seus socis, Maragall va despenjar el telèfon per aclarir al seu conseller que es referia al conjunt del tripartit, i que no hi havia cap retret en el seu discurs, sinó tot el contrari, ja que la seva intenció era reconèixer la feina de tots els partits.