Crispació i polèmica després que el PP es queixàs de ser insultat per tots

Les protestes del PP, manifestades pel seu portaveu parlamentari, Eduardo Zaplana, donaren peu a successives intervencions per part d'alguns portaveus i del mateix Marín, que es veié obligat a donar de nou la paraula al líder dels populars, Mariano Rajoy, perquè argumentàs les seves queixes.

Rajoy denuncià que alguns dels grups es dedicaren durant el debat a «agredir» el PP per haver defensat la continuïtat del contingent espanyol a Iraq en lloc d'utilitzar els seus torns per fixar la seva posició respecte de la compareixença de Zapatero.

La controvèrsia se suscità després que Zaplana sol·licitàs la paraula per acusar el cap de l'Executiu d'emprar en el seu propi interès la seva compareixença i optàs per respondre a Rajoy de manera individual, una vegada que aquest havia esgotat les seves possibilitats de rèplica.

El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, contradigué Zaplana i desmentí que s'hagués insultat el seu grup, igual com feú el representant d'ERC, Joan Puigcercós. Gaspar Llamazares, en nom d'IU-ICV, afirmà amb ironia que els partits polítics que defensen el replegament de les tropes d'Iraq tenen «la pell gruixada com els elefants», mentre que la de Rajoy és «molt fina». El diputat del BNG Francisco Rodríguez també negà que s'hagués ofès el PP.

En tancar-se la controvèrsia, Marín concedí l'últim torn a Rodríguez Zapatero, que també en clau d'humor conclogué el debat sense mirar als escons del grup popular per «evitar -digué- que Zaplana torni a demanar la paraula». Però aquest no fou l'únic motiu de polèmica. Zapatero i Rajoy mantingueren un dur enfrontament després que el PP impedís que es realitzàs la votació del text conjunt de PSOE i l'oposició, que havien consensuat prèviament.

Zapatero recordà que tots els grups llevat del PP volgueren expressar la seva conformitat amb la decisió de retirar les tropes d'Iraq, però els populars ho impediren per evitar que es comprovi «el que tots sabem, que estan sols, que mai no han comptat amb els ciutadans en les decisions que han pres sobre Iraq».