El TC creu que Batasuna demostrà amb fets el «compromís» amb ETA

Diu que la seva apologia de la violència excedí la llibertat d'expressió

E.P.Madrid21/01/04 0:00

La Sala Segona del Tribunal Constitucional considera que Batasuna demostrà, amb la seva conducta i la seva negativa reiterada a condemnar els atemptats d'ETA, «un compromís amb el terror i contra la convivència organitzada en un Estat democràtic», que donà legitimitat al Tribunal Suprem per acordar-ne la il·legalització com a partit polític.

Així ho destaca en la sentència que rebutja, per unanimitat, el recurs de Batasuna contra la seva dissolució com a partit, acordada pel Tribunal Suprem el 27 de març del 2003. El TC, que avançà divendres passat el veredicte desestimatori i que ahir féu públics els seus raonaments jurídics, subratlla que la mateixa Batasuna deixà a entendre implícitament, en el text de la seva demanda d'emparament, que oferí un suport polític i ideològic a l'acció d'organitzacions terroristes.

Respecte de l'argumentació de Batasuna que els discursos apologètics del terrorisme només són il·lícits constitucionalment en cas de «clar i imminent perill», el TC indica que la continuada cobertura política i ideològica al terrorisme posada de manifest per la sentència del Suprem «van molt més allà d'un abstracte i aïllat discurs apologètic i superen, de molt, els límits de la llibertat d'expressió, que no pot emparar ni el suport a l'actuació de les organitzacions violentes, ni les conductes intimidatòries».

En una sentència de 127 folis, de la qual ha estat ponent el magistrat Vicente Conde, el Constitucional rebutja que la sentència del Suprem, que il·legalitzà Batasuna, Herri Batasuna i Euskal Herritarrok, vulneràs el dret fonamental de les formacions dissoltes a les llibertats d'expressió, ideològica i d'associació; la presumpció d'innocència, la tutela judicial efectiva i el jutge imparcial, com va al·legar l'advocat Iñigo Iruín, autor del recurs.